Eddie Howe va aprendre de la seva mare que res s'aconsegueix sense esforç: n'hi havia prou de veure-la criant sola cinc fills, pels quals, moltes vegades, si era necessari, jugava de portera al pati posterior de la casa. Sobre la base d'aquest ensenyament, d'esforç i amor, va créixer a Amersham, on havia nascut el 29 de novembre del 1977. Es va enamorar del futbol veient jugar Lineker a l'Everton i encara que el seu cor segueixi tenint un toc blau, els anys han omplert de cireres la seva vida.

Amb el Bournemouth va debutar a primera quan era un prometedor central, als 19 anys, encara que ho va fer per a la seva sorpresa com a lateral. Va ser internacional sub-21, i el Porsthmouth el va fitxar per un bon grapat de diners, però les lesions el van cruixir tant que van acabar trencant la seva carrera als 29 anys, després d'haver jugat amb els de Dean Court, amb el Portsmouth, i cedit al Swindon abans de tornar a la costa de Dover. Va ser Kevin Bond, quan era mànager de les cireres, qui va oferir a Howe mentre estava lesionat alternar la seva recuperació amb les anàlisis dels equips rivals. Poc després, l'estiu del 2007, es va retirar i dues temporades després es va convertir en entrenador del Bournemouth, en la League Two, la quarta anglesa, de manera que es va convertir en el tècnic mes jove que s'asseia en una banqueta de les divisions nacionals.

Heroi absolut a la costa sud d'Anglaterra, on l'anomenen The real special one, Howe és un tècnic molt proper al que es coneix com a “escola espanyola”. Analista, perfeccionista i molt treballador, arriba a la ciutat esportiva abans que cap dels seus col·laboradors perquè diu que sol pensa millor. Obsessiu de la feina, concedeix una extrema importància a la recuperació postpartit com a punt de partida de la preparació física i mai fa l'anàlisi dels partits disputats en grup, perquè segons diu, parlant cara a cara amb cada jugador pot ser més sincer en la crítica i en l'elogi.

Obsessionat per trencar la monotonia –“cap partit s'assembla, no han de ser sempre iguals els entrenaments”, diu–, acostuma a utilitzar els seus dies de festa per estudiar els mètodes d'altres entrenadors, raó per la qual va viatjar a Munic per veure com treballa Guardiola i a Bilbao per aprendre de les sessions de l'Athletic de Valverde.

Metòdic, acostuma a lliurar a Vicki, la seva esposa, una llista detallada del seu pla mensual, en què especifica els dies reservats per a ella amb la finalitat que es pugui organitzar. És pare de dos fills als quals llegeix Inch and Milers, The Jorney to succes, un conte infantil escrit per John Wooden, llegendari entrenador de bàsquet universitari. Diu que una de les coses que més li va costar amb el gran, Harry, va ser fer-li entendre que no guanyarien la Premier després d'acabar primers en la Championship i aconseguir l'ascens. Howe és fan dels Aha, pur pop dels vuitanta, i porta tatuada una R, homenatge a un gos llaurador que va tenir molts anys i va morir de vellet.

Diuen que li molesta vincular la feina dels entrenadors als diners dels propietaris, per injust: “Tots els clubs tenen diners, no tots els entrenadors treballen igual”, diu. El seu club, del qual va ser capità abans de retirar-se, va estar a punt de desaparèixer. Concretament, a un quart d'hora: el 8 de febrer del 2008 estava convocada la roda de premsa per anunciar la fallida del Bournemouth. Però va aparèixer Jeff Mostin, ara el director de l'entitat, amb 4 milions de lliures, va saldar deutes i les cireres van seguir competint, a tercera divisió. El club és ara propietat de Maxim Denim, un rus amb empresa petroquímica.

Diuen, els que han tractat Eddie Howe, que és un bon tipus. Al seu equip, al Bournemouth, fa goig veure'l jugar.