Diu Michel Robinson que Manchester va començar robant el port a Liverpool i va acabar quedant-se amb la música. Pot ser. I pot ser que un dels primers a desafiar-los en un escenari fos Davy Jones, de Manchester, que va ser cantant de The Moonkees. Els van anomenar The Four Pre Fab, i van néixer sota el paraigua de Bob Rafelson, el director de El carter sempre truca dues vegades, que l'any 1966 era el productor d'una comèdia de l'NBC, anomenada, és clar, The Monkees. Els van acusar de ser un grup prefabricat, per entendre'ns, els Beatles nord-americans, i van commocionar l'escena musical anglosaxona fins a l'any 1971, quan es van separar per primera vegada. Però no eren tots ianquis: Jones, la veu solista, va néixer al número 20 de Leamington Street, a Openshaw, Manchester, l'any 1945, fill d'un instal·lador ferroviari. Part de la família segueix vivint a la zona, i allà hi va haver missa en motiu de la seva mort, a la qual van assistir les seves vídues i les seves filles.

L'any 1961 ja era més que conegut a la ciutat després d'aparèixer en diversos capítols de Coronation Street, el primer serial de la història de la televisió anglesa, i també en la sèrie policíaca de la BBC Z-Cars. Un Jorge Sanz de la vida que va acabar a l'East En de Londres, a l'obra Oliver!; després a Hollywood, on va superar el càsting de 500 nois convocat per la FOX. Va ser presentador de televisió, va gravar èxits en solitari, va guanyar Grammys, va ser empresari, productor i va tornar dues vegades als escenaris amb la seva llegendària banda. I sempre, sempre, amb un magnetisme amb les fans únic, cèlebre. Ni amb els seus negocis pseudohipies de roba en mercats ambulants va perdre el que el crític musical Paul Gambaccini va anomenar “un carisma fenomenal”.

De fet, passats els 60, les noies de la seva generació encara es desmaiaven davant seu i li llançaven roba interior a l'escenari. “Als 66 anys se'l veia molt jove”, va dir el crític Dave Lee Travis, que va afegir: “Sempre va semblar un nen divertit.” “El que van fer els Monkees no va ser una farsa. No es poden discutir les melodies d'aquell grup. Es va dir que van ser un grup forçat, però quan els veies divertir-se junts, res no era forçat”, va dir Riki Wilson, dels Kaiser Chiefs. De fet, aquells quatre nois no van trigar a composar ells mateixos temes que han marcat la història del pop.

El 2008, Yahoo Music va escollir Jones ídol juvenil número 1 de tots els temps i un any després, la Fox el va considerar el segon de la seva classificació de millors ídols juvenils de la història de la música. De fet, va ser un fenomen social de tal magnitud que va mantenir en secret el seu primer matrimoni durant divuit mesos. Segons ell, per privadesa, però tot indica que ho va fer aconsellat pels seus productors, per no espantar les fans. Es va casar dues vegades més i va tenir quatre filles. Un dels Pirates del Carib porta el seu nom.

Però el cas és que Davy Jones va morir amb una espina clavada, perquè sempre va voler ser joquei. De fet, va deixar els estudis i la interpretació pels cavalls i va arribar a mostrar bones aptituds i a guanyar algunes curses. I va ser el seu primer entrenador als hipòdroms qui finalment el va empènyer a acceptar l'oferta per treballar a Oliver!, quan el van cridar de l'escena londinenca. Aquesta actuació va marcar per a tota la vida el jove Davy i va donar la raó al vell entrenador, però li va deixar petjada: “Vaig cometre un gran error. Quan The Monkees es van separar per primera vegada hauria d'haver abandonat Hollywood i haver tornat a les curses. Tots cometem errors i aquest va ser el més gran de la meva vida”, va dir una vegada el cantant de The Monkees, grup de capçalera de Santiago Segurola, que ahir va complir seixanta majestuosos anys.

Jones va tornar als hipòdroms quan ni l'edat ni la raó indicaven que ho fes, i a Newbury, l'1 de febrer del 1996, va sortir a competir. En la milla de l'hipòdrom de Linfield, a Ontario, amb handicap per a genets amateurs, va guanyar la seva primera cursa. Va tenir quadra tant als EUA com al Regne Unit, i va exercir com a portaveu comercial de l'hipòdrom de Downs, a Virgínia. Va morir el 12 de febrer del 2012 a Florida, per un infart després de galopar unes hores. “Sempre vaig pensar que seria l'últim del grup a morir. Sempre va ser el més jove”, va dir el seu excompany Dolenz. En la seva memòria, el Lingfield Park li va dedicar dues carreres: Hey Hey We're The Monkees i la Memorial Davy Jones. Peter Tork, un dels seus companys a la banda, el va anomenar el vaquer de Manchester. Diuen que Davy Jones era del City.