John Surtees va ser per a les competicions de motor el mateix que la benzina. Va néixer a Tatsfield, Surrey, Anglaterra, l'11 de febrer del 1934, fill de Jack i Doroty, i es va criar entre el greix de motors. El seu pare, després de la Segona Guerra Mundial, va ser propietari d'una botiga de motos a Crydon, i ell jugava a muntar-les i desmuntar-les. Surtees és una llegenda per dret, que va morir als 83 anys la setmana passada, a Londres, després d'haver estat l'únic ésser humà que ha aconseguit guanyar el mundial de motociclisme i el de fórmula 1. Va vèncer quatre vegades sobre dues rodes (en 500cc i en 350cc) i l'any 1964 ho va fer sobre quatre, amb un Ferrari a les seves mans.

Va viure tota la vida entre cigonyals i no és casual que l'anomenessin el fill del vent. S'ho va guanyar perquè no només va ser un dels corredors més dotats i versàtils de tots els temps, sinó que també duia la sang la passió pels motors. Si no va guanyar més títols va ser perquè va entendre a la seva manera això de competir i perquè marcava els reptes de manera peculiar. Mai es guanyava per guanyar.

Però va guanyar molt aviat. L'any 1949, com a copilot del seu pare i en sidecar, encara que va ser desqualificat quan els jutges van descobrir la seva edat. Dos anys després, corrent a Thruxton, va plantar cara a Geoff Duke, a qui ningú gosava tossir, pujat al seu Norton. Allà va començar a fer-se un nom. Aquell mateix any, a Gal·les, va pujar al calaix més alt del podi per primera vegada, a cop de gas d'una Gray Flaix de monocilíndric que ell mateix havia millorat al seu garatge. La poderosa Norton va decidir donar-li una de les seves motos oficials, rendida al seu talent, i Surtees va trigar un sospir a imposar-se a Duke. Els problemes econòmics de la marca anglesa el van portar a Itàlia. Mentre muntava les llegendàries MV Augusta, es va fer amic íntim del Conde, propietari de l'empresa, a qui no només va fer guanyar quatre campionats del món, sinó a qui també va ajudar com a enginyer a millorar les seves màquines. Perquè sempre va ser tan ràpid a les pistes com intel·ligent en el desenvolupament de nous conceptes. Però li agradava tant córrer que ho feia en circuits o allà on fos, encara que es jugués la vida a l'illa de Man, on va vèncer tres vegades, dues com a júnior i una com a sènior l'any 1960, quan ja era campió del món de dues rodes i ja ho compaginava amb la fórmula 1.

Va ser el llegendari Colin Chapman qui li va oferir pilotar un Lotus: va acabar segon a Silverstone, va aconseguir la pole a Portugal –quan es corria en un circuit urbà entre rails del tramvia de Porto– i va guanyar la seva primera carrera a Mònaco en la seva primera temporada sobre quatre rodes. El seu talent era molt gran. Després, va portar Coopers i un Lola, fins que es va guanyar el respecte d'Enzo Ferrari, que el va cridar per al cavallino rampante l'any 1963.

L'any següent va ser campió del món. Ho va ser en l'última volta de l'última cursa, a la qual van arribar ell, Hill i Clark separats per nou punts. Conduïa un Ferrari a 158 amb un motor V8 i a l'última volta, el Lotus de Jim Clark va explotar. Surtees, que va entrar segon al darrere de Baldini, el seu company a Ferrari, va guanyar el títol per un sol punt de diferència. I va entrar en la llegenda. La marca de Milanello el va honorar creant els Ferrari The Surtees, una sèrie de cinc unitats pintades en blanc, vermell i blau, en honor de la bandera anglesa, els colors amb què va córrer a Mèxic el dia que va fer el que mai ha fet ningú.

L'any 1965, a Toronto, conduint un Lola, va defugir la mort després d'un brutal accident. De retorn, es va barallar amb Dagoni, l'enginyer de Ferrari i va abandonar l'escuderia. Després va pilotar per a Tyrrell, Masserati, Honda i BRM i una pneumònia el va portar de nou al cementiri, però va decidir no quedar-s'hi.

L'any 1972 va fundar la seva pròpia escuderia, que mai va poder competir amb les grans marques per qüestions econòmiques. Va durar vuit anys, però sempre va deixar detalls del seu enginy mecànic. Llavors es va dedicar a ajudar el seu fill, que va tenir mala sort. Competint en fórmula 2 es va matar en un accident a Brands Hatch quan tenia 18 anys. Va fundar l'Henry Surtees Fundation, que es dedica a recuperar persones amb lesions físiques i cerebrals relacionades amb accidents automobilístics.

“Va ser un home encantador. Una veritable llegenda de l'automobilisme”, va dir Damon Hill després d'assabentar-se de la mort d'el fill del vent.