Opinió

Guillem Vives

El valor del compromís, un substantiu que ha perdut pes per la seva banalització

No està sent una temporada fàcil per a ell. Amb tota seguretat, la més titubejant des que va fer el salt al professionalisme. Ni algú tan serè i assenyat, tant dins com fora de la pista, s'ha pogut evadir del soroll que va envoltar-lo a l'estiu, quan va transcendir que el Barça Lassa volia fitxar-lo. Que no s'acabés concretant res, va ser sobretot per les reticències del València ja que existia un acord verbal entre jugador i club blaugrana per quatre anys. Moltes voltes per, al final, acabar al mateix lloc. I si bé la confiança en ell per part de l'entitat taronja –i sobretot de Pedro Martínez– s'ha mantingut inalterable, Guillem Vives no acabava de trobar-se a l'inici de curs. El seu joc havia perdut substància, confiança.

A poc a poc, i amb el pas dels partits i les setmanes, tot s'ha anat posant a lloc, i per exemple, les seves aparicions en la copa van ser tan qualitativament vitals per als seus, com poc visibles des del punt de vista estadístic. Perquè el base no és d'aquells que il·luminin des dels registres, però dota l'equip d'aspectes imprescindibles perquè carburin i siguin harmònics. També del valor del compromís, aquell substantiu que ha perdut el valor original per la seva banalització constant. En el tercer i decisiu partit contra el Khimki de quarts de l'Eurocopa, el seu full de serveis va ser innocu (0 punts i 1 de valoració en 15:27), però possiblement va tenir un paper clau en el triomf. Com? Jugant infiltrat, fent bicicleta en els seus descansos enel partit perquè no se li refredés el turmell esquerre, quan tres dies abans havia sortit de Vitòria amb crosses i el turmell inflat com un globus. I tot, per no deixar l'equip coix, amb un sol base, en una cita clau de la temporada. “Si hi ha un 1% de possibilitats de jugar, vull arriscar”, va arribar a dir. El risc també ha dut un peatge i és que ha recaigut i no se sap quan tornarà a les pistes. Aquesta priorització extrema del bé col·lectiu per sobre l'individual va dur Pedro Martínez a elogiar-lo públicament aquell dia: “És increïble que hagi jugat. Un jugador així, sempre en el meu equip.” Doncs això.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.