“Sí, cert, al principi va ser un flaix per a totes, però només perquè ningú havia imaginat que ens podíem enamorar. Bé, la veritat és que alguna cosa va canviar a l'equip, però per bé. Encara que sent justes, sempre vam ser molt clares amb el grup sobre la llibertat sexual, amb dinou noies amb diverses maneres de pensar i d'actuar, el que ens fa estar orgulloses del nostre esport.” Qui parla és Helen Richardson, el més gran talent que ha donat l'hoquei sobre herba anglès. “Una fora de sèrie, probablement de les millors jugadores que hagi vist mai, sinó la millor”, admet la catalana Gigi Oliva, actualment a les files del Kampong holandès, que durant els últims onze anys ha jugat no poques vegades contra ella. I contra la seva esposa, Kate Walsh.

Helen va conèixer Kate Walsh sent una cria, amb 15 anys. Són parella des dels Jocs de Pequín del 2008 i estan casades des del 2013, així que ara són les Richardson-Walsh. Fa unes setmanes, la reina les va reconèixer amb l'Ordre de l'Imperi Britànic. Des que l'any 1920, en els Jocs Olímpics d'Anvers, Laura Trofft i el seu marit Jason Kem van aconseguir una medalla en vela, mai un matrimoni havia tornat a guanyar una medalla per a la Gran Bretanya. Helen va signar un dels dos gols que van donar al seu equip la victòria en la final de Rio, contra Holanda, en la tanda de penals.

Helen va néixer el 23 de setembre del 1981 a Hitchin (Hertfordshire), però va créixer a Nottingham. És seguidora dels spurs i ambaixadora del Proud Lilywhites, l'associació oficial LGBT del Tottenham Hotspur, que té com a objectiu aglutinar els seguidors de tendències lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals del club per establir un espai segur amb la finalitat d'abordar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia en el futbol, promoure la visibilitat de la comunitat LGBT del Tottenham Hotspur i celebrar el seu orgull al club. La seva esposa, Kate Walsh, va néixer a Manchester el 9 de maig del 1980, va començar a jugar al Didsbury Greys, ho va fer durant gran part de la seva carrera al Reading i es va retirar al Bloemendaal holandès després dels Jocs de Rio.

Cap de les dues va imaginar mai la seva història d'amor. De fet, si a Kate li haguessin preguntat als 16 anys si un dia es casaria amb Helen, hauria apostat el seu braç dret que no ho faria mai. “La primera vegada que la vaig veure va ser al vell estadi de Milton Keynes. Jo estava lesionada i ella havia ocupat el meu lloc. Jo no hi volia anar, però els meus pares van insistir i vam anar al torneig; vaig plorar tot el camí de tornada a casa perquè no havia pogut jugar. La vaig odiar”, diu Kate. A més, va arribar a ser parella de Brett Garrard, capità de l'equip masculí de la Gran Bretanya, amb qui va trencar abans de viatjar a la Xina per als Jocs.

Des que són parella, a Kate i Helen les va separar una cirurgia vertebral que va mantenir Helen allunyada de l'hoquei durant tant temps que a punt va estar de no viatjar al Brasil. La van operar després dels Jocs de Londres, es va recuperar i onze mesos després va recaure, va tornar a la sala d'operacions i va passar per un calvari, amb l'amenaça de no poder jugar mai més. “Durant quatre mesos vaig pensar que no tornaria a jugar. Només em podia resignar o lluitar”, va explicar en una entrevista. La seva dona, la capitana d'Anglaterra, no ho va passar gaire millor: “Em va generar una gran impotència. No podia fer res per ella. I em resultava molt difícil jugar sense ella al costat. Érem una parella també al camp, esportivament parlant, perquè sempre jugàvem molt juntes. Instintivament sempre ens trobàvem. Va ser difícil jugar sense ella”, reconeix Kate, que admet que es discuteixen i es comporten a la gespa com si no tinguessin una relació matrimonial: “Mai va ser difícil diferenciar la relació sentimental de la professional, havíem jugat tants partits juntes abans de tenir una relació fora de l'equip, que va ser fàcil diferenciar els moments.” No menteix. Amb Anglaterra han jugat juntes més de 600 partits, en un equip que Kate va capitanejar durant tretze anys. Als 36 anys ho ha deixat. Helen, tot i les lesions, ha tornat al Leicester, on va començar.

“No sé si hem trencat motlles”, diu Kate, la seva esposa, que afegeix: “Això és molt fàcil: ets rossa, morena, alta o baixa, i estàs amb un home o una dona, senzillament perquè t'enamores. A qui li importa? Finalment, és només amor.” Així de fàcil.