Dissabte, a Aintree, One For Arthur, muntat per Derek Fox, va guanyar el Gran National després de superar trenta obstacles i galopar poc més d'un quilòmetre i mig, que es fan eterns per molt que dissabte fes un dia fantàstic.Tot i així, la cursa sol ser poc menys que una tortura per als cavalls, un compendi brutal de resistència i velocitat que cada any cita milions d'aficionats de tot el món per seguir el clàssic entre els clàssics. Pep Guardiola, sense anar més lluny, va seguir la cursa des del vestidor de l'Etihad després que el City golegés el Hull. I des de la ignorància però amb la fascinació que transmet una prova sense comparació, va assegurar quan li ho van preguntar: “Sí, ha guanyat un cavall, una cursa bonica.”

I, com sempre des de fa més de quaranta anys, a les quadres, a les grades de l'hipòdrom d'Aintree, als pubs de tot Anglaterra i entre els amants d'aquest esport incomparable, hi ha la voluntat de tornar a honorar la memòria de Red Rum. I aquest cop amb mes raó que mai, perquè la setmana passada un tal Bob Holmes va cobrar una butlleta premiada amb una aposta de 1974 que havia trobat entre els papers del seu difunt sogre. “Per a nosaltres va ser un honor satisfer el deute, amb interessos, és clar”, va dir el portaveu de William Hill. Per això i per alguna cosa més, perquè Red Rum és etern.

Red Rum va néixer a Quells, al comtat de Kilkenny (Irlanda), el 3 de maig de 1965. Fill de Quorum i Mared –d'aquí ve el seu nom–, va ser un cavall castrat que va créixer a cura de Martyn McEnery fins que va ser comprat per 2.000 guinees per Donald, el Pèl-roig, McCain, per a Noel Le Mare. McCain, propietari d'una botiga de cotxes a Birkdale, al costat de Southport, el va comprar afectat d'una osteïtis podal, una malaltia en una pota que semblava condemnar-lo a ser sacrificat, i el va cuidar a les quadres de la rebotiga a còpia de banys de mar a la platja. Després de guanyar curses menors, d'estar per casa, de velocitat en distàncies d'una milla, McCain es va adonar de la seva potència i li va donar via lliure. I el cavall va saltar les tanques de la mística fins a entrar a l'Olimp de la glòria absoluta, de tal manera que en una competició tan dura i cruel que només en els deu anys ha deixat més de 1.500 cavalls morts per lesions o sobredosi –aquí hauríem de parlar de la màfia de les apostes– Red Rum només va caure després d'ensopegar amb un obstacle un cop en 100 curses. Tan gran va ser.

Tan gran que és l'únic cavall que ha guanyat tres vegades el Gran National, en més 120 anys d'història. Ho va fer el 1973, va repetir el 1974, va ser segon el 1975 i 1976, i el 1977 va entrar al cor de la Gran Bretanya, fins i tot en aquells aliens absolutament a les curses, quan va fer l'impossible: arribar el primer tres vegades a la porteria d'Aintree. “Traieu-vos el barret. Mai han vist res semblant a Liverpool”, va cridar el comentarista de la BBC, absolutament incrèdul davant la gesta del cavall irlandès.

Aquell any, la BBC el va premiar com a personalitat de l'any –cap altre animal ha rebut mai aquest guardó, només faltaria– i en recollir el premi als estudis, Tomy Stack, el genet que l'havia muntat aquella tarda del 2 d'abril, va parlar d'ell a través d'una videoconferència. De manera increïble, el cavall va moure les orelles en reconèixer la seva veu i va girar el seu elegant cap per l'estudi buscant-lo entre els assistents, un gest que va emocionar l'audiència, una altra anècdota que mostra com va arribar a enamorar els anglesos. Un dia va arribar un japonès a les quadres de McCain amb la intenció de comprar-lo per convertir-lo en semental. Quan se'n va assabentar, s'hi va acostar una dona gran, veïna, i va començar a donar cops de paraigua al magnat nipó tot cridant: “Remember Pearl Harbor.” Hi ha una cursa, la Red Rum Handicap Chase, dedicada a la seva memòria a Aintree, i la Merseyrail va batejar un dels seus trens amb el seu nom dins el programa de llegendes. Que se sàpiga, hi va haver dos pubs amb el seu nom –un ara és un restaurant tandoori i l'altre va tancar–, una oficina de correus va prendre el seu nom per votació popular i el 1979 els bombers de Southport van batejar un camió amb el seu nom. Després de la seva mort, el 18 d'octubre de 1995 es van erigir tres estàtues en el seu honor: una a l'hipòdrom d'Aintree, una als carrers de Southport i una altra a Ayr.

Red Rum va ser enterrat al costat del pal d'arribada de l'hipòdrom, on va creuar primer tres vegades. Allà, a la seva tomba, el seu epitafi parla per ell: “Respecteu aquest lloc, en aquesta terra santificada, una llegenda ha trobat el seu descans. Els seus peus van volar, els nostres esperits es van elevar. Guanyo el nostre amor per sempre.”