Segons les estadístiques oficials, gairebé el 40% dels practicants de criquet al Regne Unit són d'origen asiàtic, però entre els professionals el nombre disminueix fins a aconseguir xifres ridícules. Per això la irrupció de Haseeb Hameed s'ha convertit en tota una sensació. Per l'enorme impacte que ha tingut en el joc i pel que suposa pel que fa a a orgull en la nombrosa comunitat d'origen indi del nord d'Anglaterra. “Vull ser un model per a la propera generació”, reconeix Hammed, que va néixer a Bolton –una de les ciutats mes deprimides d'Anglaterra– fa vint anys i que acaba de debutar amb la selecció anglesa.

“Recordo quan Amir Khan va guanyar la medalla de plata de boxa a Atenes”, diu. “Vaig veure algú que representava Bolton en un escenari mundial i, per descomptat, em va inspirar. Que per la tele diguessin «l'orgull de Bolton, Amir Khan», em va marcar. Espero ser alguna cosa semblant per a les noves generacions”, diu ara, pel camí de convertir-se en ídol.

El pare de Hameed, Ismail, i la seva mare, Najma, van arribar a Anglaterra el 1969 des d'Umraj, una aldea índia de Gujarat. “Mai hem parlat de per què van venir aquí”, diu Hameed, “però és un poble molt petit, així que m'imagino que era per aconseguir una vida decent”. Es van establir a Bolton i Ismail es va convertir en professor d'autoescola. Van tenir cinc fills: tres nens, dues nenes. Ismail jugava a criquet, de manera semiprofessional, al Huddersfield i va arribar a tenir una oferta per tornar al seu país i jugar de manera professional, però la va haver de rebutjar. Des de llavors, va somiar veure algun dels seus fills dedicant-se a batre. Els dos grans, Safwaan i Nuaman, van mostrar qualitat, però van començar tard i la vida els va empènyer a treballar quan el pare va tenir un accident i es va jubilar prematurament. Llavors, Ismail es va dedicar a ensenyar al petit al pati posterior de la seva humil casa.

Va buscar models, li va parlar de l'indi Sunil Gavaskar i de l'australià Ian Chappell i va modelar Haseeb. “Vaig aprendre molt ràpidament els fonaments tècnics gràcies al meu germà”, assegura Hameed. “Ho vaig fer en l'edat en què gaudeixes jugant. Ho passava bé al parc i aprenia a casa. Estimava el criquet i el meu pare i el meu germà em van ensenyar aspectes importants del joc. Vaig començar en el criquet sent molt jove.” Diuen que mai el van veure jugar amb videojocs, que a la tele només mirava partits de criquet. Musulmà, quan no estava a l 'escola, anava a la mesquita amb un bat a la mà, per no passar per casa en acabar de resar i marxar directament al parc on jugava amb els amics. El seu talent sempre va ser evident.

Als 8 anys va passar una prova amb el Lancanshire, però era massa petit d'estatura i no es va quedar a l'equip; als 13 anys, el Worcestershire va intentar fitxar-ho oferint-li una beca de 100.000 lliures a l'il·lustre Col·legi Malvern. El Lancashire va fer una contraoferta, incloent un lloc a l'escola Bolton, i Hameed es va quedar a casa. No va deixar de progressar. Res li agradava més que jugar al parc, amb els amics, molts més grans que ell, que al·lucinaven amb el seu talent. O a la part del darrere de casa seva. “El meu pare sempre va tenir el somni de veure un dels seus fills jugant per a Anglaterra. I s'ha complert”, diu orgullós el destre del Lancashire Country Criket, que malgrat fer amb prou feines 165 centímetres, sorprèn per valent.

En el tercer partit amb l'equip de la rosa, un cop de pilota li va trencar un os d'un dit. En lloc de marxar a la infermeria, es va prendre dos calmants que li van alleujar el dolor i va sortir a batre en la segona entrada. “Un gest molt especial”, li va reconèixer el seu capità, Alastair Cook. El partit de Hameed va impressionar Virat Kohli, capità del poderós equip de l'Índia. “Ho pots veure, aquest tipus és intel·ligent, definitivament serà un estrella.” Andrew Gale, actual entrenador de Yorkshire, on va batre gairebé tota la seva carrera, li va reconèixer: “Hammed és un dels més grans talents que he vist mai.”

El comparen amb Michael Atherton, que també va sortir de Lancashire. Baby Boycott, com li diuen, està trencant motlles. L'hivern passat es va convertir en el batedor d'obertura més jove d'Anglaterra en estrenar-se a Rajkot i anotar 28 punts amb 19 anys. Diuen que des d'Andrew Strauss, Anglaterra no veia un jugador amb un talent semblant. És el primer jugador que ha aconseguit un centenar de punts en cada entrada defensant el país. Amb el seu club, la temporada passada va aconseguir les 1.000 entrades, un altre rècord sorprenent. Els seus números són difícils d'explicar a qui no domini aquest joc, olímpic només a París l'any 1900, però probablement el més popular de tots els esports que es disputen a l'estiu a l'Índia, Bangladesh, el Pakistan, Sri Lanka, Nova Zelanda, Austràlia, Sud-àfrica, Zimbawe i, evidentment, Anglaterra i les Índies Occidentals (Bahames, Jamaica, Antilles… i gairebé dotze països del Carib). Diuen que assistim a l'esclat d'un talent semblant, per comparar, al de Leo Messi, però amb un pal de salze blanc. Va néixer a Bolton; els seus pares a l'Índia. Juga a criquet. Molt british.