La primera divisió de la temporada vinent tindrà tres equips catalans, un grapat de jugadors de casa nostra, tres àrbitres d’aquí després de l’ascens del sabadellenc Medié Jiménez, però a les vint banquetes de la màxima categoria del futbol espanyol no hi haurà cap entrenador català. Una dada estadística sense més o una anomalia amb rerefons. En les últimes tres temporades tampoc hi hagut una presència gaire destacada d’entrenadors catalans a primera. La 2016/17, 19 partits de Rubi amb l’Sporting de Gijón i un de Lluís Planagumà amb el Granada. La 2015/16, Paco Herrera (Las Palmas, 8 jornades), Rubi (Llevant, 14) i Sergio González (Espanyol, 15). Cap, però, va completar la temporada sencera. De fet, l’últim precedent d’una entrenador català en tota una campanya a primera va ser fa tres anys (2014/15), amb Sergio González a l’Espanyol. Aquell any també la va començar Albert Ferrer a la banqueta del Còrdova i en les últimes jornades Sergi Barjuan es va fer càrrec de l’Almeria. Si ens fixem en les banquetes de primera per a la temporada vinent, els entrenadors bascos lideren el rànquing, amb quatre representants, seguits dels argentins i els madrilenys, amb tres cada un. És veritat que Catalunya ha exportat talent a l’exterior com Pep Guardiola (Manchester City), Òscar Garcia (Saint-Etienne) i Robert Martínez (seleccionador de Bèlgica), però el que no hi hagi cap català a la primera divisió espanyola denota una disfunció tenint en compte el pes del futbol català en nombre de llicències de jugadors i entrenadors. Sembla més fàcil trobar oportunitats fora, en el mercat internacional, que en el propi. Noms com Jordi Cruyff, Tintín Márquez i Ramon Maria Calderé han apostat per marxar. De tècnics capacitats, n’hi ha. El que falta és confiança en la proximitat. A segona A, el percentatge millora: 5 de 22, amb Gerard López (Barça B), Lluís Carreras (Nàstic), Rubi (Osca), Ramis (Almeria) i Paco Herrera (Sporting de Gijón). Que no n’hi hagi cap a primera, però, resulta cridaner.