Bany de realisme
El president Josep M. Bartomeu, un home l’índex de popularitat del qual està sota mínims, no fa gaire que declarava el següent: “Tenim una gran plantilla, però segurament sí que necessitem un parell de retocs” (La Sexta, 13/7/2017). Una idea que Bartomeu ha anat repetint en altres mitjans als quals ha concedit entrevistes: “Un parell de retocs...”
La trista imatge mostrada per l’equip en la supercopa d’Espanya disputada contra la penya dels germans Padrós ha estat un bany de realisme incontestable. En la prèvia, Ernesto Valverde ens va dir que no érem “inferiors a ningú”. Consumat el despropòsit, Gerard Piqué ho veia d’una manera diferent: “Per primera vegada des que soc jugador del Barça sento que el Madrid és superior...” Jo també, Gerard, haver de veure Carvajal agradant-se tot fent talonets... Va ser humiliant! No fa gaire, miraves el seu onze titular i no te’n quedaves cap ni per a la nostra banqueta i ara mires la seva banqueta i n’agafaries un parell per al nostre onze titular...
Demà debutem a la lliga enmig d’un ambient molt pessimista. Que l’entitat està en mans d’uns incompetents (com a gestors d’un club top de futbol, si més no) és de les poques coses que, lamentablement, tinc clares de l’actual univers blaugrana. I doncs? Podem fer dues coses: llançar la gorra al foc –jo no ho faré– o “mirar cap endavant”, tal com ens esperonava Leo Messi després de l’1 a 3 del Camp Nou (amb l’espectacle indigerible de les grades poblades de madridistes inclòs). A propòsit de Leo, va ser escoltar Jordi “200x100” Mestre dir “em sorprendria molt que no firmés la renovació” i sentir cremor d’estómac...
Mirar cap endavant
Des del mes de febrer, que insistim en la necessitat de reforçar-nos amb un central (han calgut aquests dos partits esperpèntics per adonar-se que Íñigo Martínez –acreditat a la lliga espanyola– no era una capritxada de Valverde i fitxar el colombià Yerry Mina?), amb dos laterals (dretà i esquerrà), amb dos migcampistes i amb un davanter. El més preocupant és que, si el Madrid no ens hagués repassat, encara creuríem que amb un “parell de retocs” ja n’hi havia prou!
D’acord que quatre fitxatges no són la solució definitiva a un problema més profund. Però vull creure que, ara, a més de Semedo (un bon element, si l’hagués fitxat el Sevilla d’aquí a un parell d’anys molt probablement parlaríem d’un gran lateral) i de Paulinho (de qui no tinc una opinió formada però que sí que respon al perfil de “panzer” que diuen que és, i que necessitem com el pa que mengem, funcionarà), acabaran arribant Dembélé (imprescindible) i Coutinho (que no m’entusiasma, però que ens aportarà qualitat entre línies).
Encara ens faltarien més efectius per arrodonir bé la plantilla però, amb aquestes incorporacions i, de passada, donant a Carles Aleñá els minuts que André Gomes no es mereix (acceptem una bona oferta i adéu, senyor meu!), això ja seria una altra cosa...
Txingurri
En qualsevol cas, és prioritari que Txingurri s’aclareixi d’una punyetera vegada, o no es menjarà ni els torrons. Que decideixi a què carall vol jugar (si se sent còmode amb el 4-2-3-1, endavant!), que imposi la seva personalitat i ens demostri que el Barça no li ve ample. Que tingui molt clar que, arribats a aquest punt, l’única vaca sagrada és Messi i que alineï els qui més mèrits facin.
Ja no podem dir que som els millors, però no hem de ser ni sentir-nos inferiors a ningú. Depèn de nosaltres. Efectivament, aquesta lliga, volem guanyar-la.
