L’Espa­nyol ha clau­di­cat i enguany assigna el dor­sal 21 que lluïa Dani Jar­que a Marc Roca. Fins ara el club havia apar­tat, que no reti­rat, el número en un més que meres­cut home­natge al gran capità. Però ara la plan­ti­lla té vint-i-cinc fit­xes i la nor­ma­tiva infle­xi­ble de la RFEF impe­deix assig­nar a un juga­dor amb fitxa del pri­mer equip por­tar un número supe­rior al 25. Com­par­teixo el que escri­via ahir en aques­tes pàgines el com­pany Ramon Sal­murri. Trist pano­rama el que tenim en la lliga, que no és capaç d’enten­dre que entre la norma i la sen­si­bi­li­tat hi ha un espai d’entesa que es diu excepció.

La RFEF, res­pon­sa­ble de la nor­ma­tiva, ens asse­gura que cap club ha dema­nat for­mal­ment la reti­rada d’un dor­sal ni el canvi de la nor­ma­tiva. L’Espa­nyol ha dema­nat ver­bal­ment diver­ses vega­des un tracte espe­cial en la nor­ma­tiva atès el cas excep­ci­o­nal de la des­a­pa­rició sob­tada del capità Dani Jar­que. Per què no s’ha fet una petició for­mal en aquest sen­tit? Se m’escapa. Si real­ment vols acon­se­guir una cosa que con­si­de­res justa i a més toca la fibra, pot­ser cal­dria llui­tar-hi més! Si la fede­ració no ha estat a l’altura, els clubs tam­poc han defen­sat amb prou fer­mesa la memòria del seus herois.

Els casos de Jar­que i Puerta tenen una dimensió emo­ci­o­nal tan forta que obliga els clubs a mullar-se sen­cers.

Altres lli­gues euro­pees, com la Pre­mier Lea­gue i la Serie A, que sem­pre han mos­trat una visió més oberta per abor­dar fac­tors emo­ci­o­nals, no tenen aquesta limi­tació, i mites del fut­bol com ara Mal­dini (6), Baresi (3), al Milan, i Marc-Vivien Foe (23), al Manc­hes­ter City, tenen la seva samar­reta pen­jada a l’estadi i cap altre juga­dor llu­eix el seu dor­sal.

Dit això, crec que el cri­teri d’elecció de qui durà el número 21 a l’esquena ha estat cor­recte, un juga­dor ple­na­ment iden­ti­fi­cat amb el club i amb un llarg recor­re­gut en el fut­bol de base de l’enti­tat. Marc Roca com­pleix els requi­sits.