L’Espanyol ha claudicat i enguany assigna el dorsal 21 que lluïa Dani Jarque a Marc Roca. Fins ara el club havia apartat, que no retirat, el número en un més que merescut homenatge al gran capità. Però ara la plantilla té vint-i-cinc fitxes i la normativa inflexible de la RFEF impedeix assignar a un jugador amb fitxa del primer equip portar un número superior al 25. Comparteixo el que escrivia ahir en aquestes pàgines el company Ramon Salmurri. Trist panorama el que tenim en la lliga, que no és capaç d’entendre que entre la norma i la sensibilitat hi ha un espai d’entesa que es diu excepció.

La RFEF, responsable de la normativa, ens assegura que cap club ha demanat formalment la retirada d’un dorsal ni el canvi de la normativa. L’Espanyol ha demanat verbalment diverses vegades un tracte especial en la normativa atès el cas excepcional de la desaparició sobtada del capità Dani Jarque. Per què no s’ha fet una petició formal en aquest sentit? Se m’escapa. Si realment vols aconseguir una cosa que consideres justa i a més toca la fibra, potser caldria lluitar-hi més! Si la federació no ha estat a l’altura, els clubs tampoc han defensat amb prou fermesa la memòria del seus herois.

Els casos de Jarque i Puerta tenen una dimensió emocional tan forta que obliga els clubs a mullar-se sencers.

Altres lligues europees, com la Premier League i la Serie A, que sempre han mostrat una visió més oberta per abordar factors emocionals, no tenen aquesta limitació, i mites del futbol com ara Maldini (6), Baresi (3), al Milan, i Marc-Vivien Foe (23), al Manchester City, tenen la seva samarreta penjada a l’estadi i cap altre jugador llueix el seu dorsal.

Dit això, crec que el criteri d’elecció de qui durà el número 21 a l’esquena ha estat correcte, un jugador plenament identificat amb el club i amb un llarg recorregut en el futbol de base de l’entitat. Marc Roca compleix els requisits.