Carbassa! (suspens)
Veure un primer tast de Dembélé és un al·licient afegit al derbi. Cal guanyar i després pensar en la Juve. Per cert, prenem nota, Lopetegui, dels 90 minuts inútils de Piqué, Busquets i Iniesta a Vaduz. Dita la qual cosa, entrem en matèria...
El president Bartomeu ha parlat (Sport i Mundo Deportivo): “Prou pessimisme. Hem de ser optimistes amb aquest Barça.” Firma l’arenga qui ha convertit el seu mandat en una mena de manual per construir, precisament, la catedral del pessimisme: absència de lideratge, no pintem res en lloc, ens roben i encara hi posem bona cara... I, a més a més, tenim una plantilla incompleta. Soc optimista crònic amb el Barça, però també sé veure el que passa.
Fins al gener aguantarem bé. Només faltaria! Els problemes arribaran després, perquè els títols importants només es guanyen si els millors jugadors arriben als moments decisius en les condicions idònies. Sempre ha estat així. Nosaltres hem fet una mala planificació i haurem d’anar al mercat d’hivern (i ja veurem què hi trobem). Fa un parell de mesos, Bartomeu demanava tranquil·litat (13-07-2017): “Falta molt per al 31 d’agost. Paciència... No som nous, ja fa uns quants anys que hi som [...] i sabem de què va això.” El 2 de setembre, Albert Soler i Robert Fernández convocaven una roda de premsa per maquillar un procés fallit. Les carències de la plantilla eren evidents a ulls de tothom (amb un mínim de criteri futbolístic) i han tingut temps més que suficient per buscar i fitxar –a uns preus menys inflats– el talent, l’equilibri i la força que necessitàvem. I que és el que tenim?
Ni pitjor ni millor
Després d’invertir una fortuna, objectivament la plantilla no ha empitjorat (ja seria el súmmum), però tampoc ha millorat en la mesura que calia. Per això se’ls ha de suspendre, inapel·lablement, a tots! La temporada passada miràvem la banqueta i ploràvem. Ens havíem de potenciar substancialment, en una campanya en la qual, a més, tenim el mundial amenaçador. Semedo pot cobrir el lateral dret i Sergi Roberto ha de passar a la medul·lar, on a Iniesta l’hem de dosificar especialment (és llei de vida) i Paulinho ha d’aportar molt més que Gomes, Denis i Arda junts. Al davant, Dembélé (paciència) és un pura sang, però la baixa de Neymar és de molta envergadura. En definitiva, ens sobra gent que no dona la talla i ens continua faltant –com a mínim– un central, un migcampista de toc i un altre davanter de raça (Alcácer i Deulofeu no fan el pes).
És significatiu que descartessin Seri, un migcampista interessant (s’ofereix, enllaça línies, descongestiona... dels que aquí agraden), per “raons tècniques”, va dir Fernández. Però Bartomeu –atenció– va afegir que (05-09-2017 Mundo Deportivo) en la decisió final “va influir que tenim molts migcampistes i no s’han produït sortides”. Fantàstic! Ens quedem els no útils (que no sabem col·locar) i renunciem a l’elegit! Tampoc quadra que a Iñigo Martínez se’l descartés també per “raons tècniques”, quan era l’única petició expressa de Valverde...
Soler i Fernández van insistir que les “notes s’han de posar a final de temporada”. Discrepo! Una secretaria tècnica, encarregada de planificar, s’avalua a començament de curs. Vostès han carbassejat. I si aixequem la Champions? Serà a pesar de la seva gestió, senyors meus...
Pérez ‘de Castor’
També ha parlat el senyor Pérez de Castor (SER, 07-07-2017). Molt inflat, va tenir la santa barra de queixar-se dels àrbitres: “És un estament francament millorable.” Doncs venint de vós, sona a roïnesa. I, canviant de terç, es va marcar una chicuelina: “Bartomeu és un bon president.” Això fa mal...
