Acumulo invertides més pintes que hores intentant entendre el criquet, un esport d’origen incert, del qual la referència escrita més antiga es remunta al segle XVI. El 1598 apareix citat com a criquet un joc que es jugava al col·legi de Guildford. Es creu que originalment era un joc de nens i està constatat que durant el segle XVIII va viure una gran expansió fins a convertir-se en l’esport nacional d’Anglaterra, on s’assumeix que és un esport d’elits.

El seu funcionament és semblant al beisbol, per entendre’ns. Enfronta dos equips d’onze jugadors en un camp de joc oval d’herba. L’objectiu és que un jugador llanci una bola i tracti de derrocar l’anomenat wicket –tres pals cilíndrics clavats verticalment al camp– mentre un jugador rival, amb un bat, ho intenta evitar. Si el batedor colpeja la bola i surt del camp per l’aire, el seu equip suma sis punts; si per contra roda per terra i colpeja contra la fusta que circumval·la el perímetre del camp, en suma quatre. Però si un jugador de l’equip contrari la caça al vol, el que bat queda eliminat. Mentre la pilota corre després de ser batuda i un company del llançador intenta atrapar-la, els dos llançadors corren pel pitch i sumen un punt en cada carrera.

Els bons llançadors aconsegueixen eliminar adversaris derrocant els pals –si en sumen tres, és un hat-trick– o bé obligant el seu oponent a batre malament. Guanya qui més punts aconsegueix, és clar, i el partit dura el que dura. Poden durar dies. La International Cricket Council (ICC), la FIFA del criquet, reconeix tres modalitats: el Test Day, el Test Criquet i el One Day Internacional, a més de la forma Twenty 20, més ràpida i dinàmica, que es disputa per entrades. Però hi ha més modalitats.

L’estrella és el bowler, el tipus que llança la bola. James Michael Anderson és un bowler de talent excepcional. Va néixer el 30 de juliol del 1982, a Burnley, Lancashire, Anglaterra. És tan potent deixant anar la bola com nociu amb els efectes. Les fitxes tècniques consultades diuen que té un braç dret ràpid mitjà i els seus companys asseguren que és un geni i que la seva facilitat per improvisar llançaments el fa imprevisible, perquè és capaç d’aconseguir efectes increïbles. Va despuntar des de molt jove. John Stanworthm, un dels seus primers entrenadors a la selecció de Lancashire, el recorda als 16 anys: “Era tranquil, modest i bastant tímid, però la seva evolució va ser ràpida. Immediatament es podia veure que tenia un gran potencial. La seva habilitat amb la pilota va ser evident des del principi, però ha estat el desenvolupament d’aquestes habilitats el que l’ha convertit en un llançador de classe mundial.”

A Anderson, àlies Jimmy, li diuen el rei del swing i és considerat el jugador de bitlles més gran d’Anglaterra. Ha jugat 129 tests, 194 d’un dia i 19 T-20.

El 9 de setembre passat va superar els 500 wickets tombats i es va convertir en el primer jugador anglès que ho aconseguia. En la història només el superen Muttiah Muralitharan (Sri Lanka), amb 800, l’australià Shane Warne (708) i l’hindú Anil Kumble (619). Va ser al Lord’s, contra el West Índies, el mateix dia que Henry Blofeld –d’ell en parlarem un altre dia– va narrar el seu últim partit per a la BBC ràdio. Anderson, que va haver d’esperar fins a la dotzena bola per viure l’històric moment en què va aconseguir els 500 wickets, va dir: “Encara no m’ho puc creure. El camp de Lord és un lloc molt especial per a mi, aquí vaig aconseguir el meu primer wicket i aquí he signat el 500, així que viurà amb mi durant molt temps. Tenir família i amics entre la multitud, ho fa més especial.”

La fama de Jimmy a Anglaterra és comparable a la de David Beckham, perquè transcendeix els camps. Casat amb una model, és dissenyador de moda i des del 2012 crea per a la firma Elvis Jesus. L’abril del 2014, va llançar la seva primera col·lecció amb la marca masculina de Londres, Chess London. També va treballar amb el rellotger britànic Harold Pinchbeck i junts van llançar un rellotge el 2015. Valent, va ser el primer jugador de criquet a mostrar-se nu a Attitude, la revista gai més venuda de la Gran Bretanya, el setembre del 2010, a la qual va declarar: “Si hi ha jugadors de criquet homosexuals, s’haurien de sentir prou segurs i sortir de l’armari, perquè no crec que hi hagi homofòbia en el nostre esport.”

Jimmy dirigeix un programa de ràdio que s’emet a la BBC 5 –Not just for cricket– que presenta Greg James i en què també col·labora l’exjugador Graeme Swann, probablement el seu millor amic, que explica divertit que la seva amistat va començar en una baralla durant una gira per l’Índia. “Estava jugant una partida al FIFA-Pro amb un altre company, Tim Bresnan i guanyava 1-0. En els últims cinc minuts, Tim va capgirar el partit. Amb Bres vam riure de Jimmy, que em va dir alguna cosa molt lletja i va sortir disparat de l’habitació. Va estar tres dies sense dirigir-me la paraula, ni en l’esmorzar, ni en l’entrenament, ni a l’autocar, res, m’ignorava. Fins que vaig li vaig dir: “Què?, ja val?”. “Sí, ja tens el que et mereixies”, em va contestar.”

Graeme admet que mai ha vist un llançador més perillós i diu que mai podrà oblidar un partit contra el Pakistan, quan va eliminar onze jugadors en cinquanta llançaments. “Va ser Jimmy en la seva màxima expressió. És el millor jugador de bitlles del món. Senzillament perquè quan necessites un wicket, nou de cada deu vegades l’aconsegueix.”

És Jimmy Anderson, el rei del swing.