El segon capità de l’equip de criquet d’Anglaterra és tot un personatge. Ben Stokes és un pijo pèl-roig que encarna el talent i tot allò dolent que acostuma a portar a la motxilla un jugador de criquet de debò: va estudiar en bons col·legis, va tenir xicotes maques i va sortir en portades de tabloides abans de tenir dos fills amb la seva parella, Clare Ratcliffe, amb qui es casarà d’aquí a pocs dies. Sempre n’ha fet de ben grosses, ha begut i és un pur exemple del que és, un nen dolent de casa bona. Mai un bon exemple, tampoc des que va ser nomenat segon capità de la selecció, en contra del criteri de no pocs analistes que no ho veien clar, que sospitaven que triar-lo per liderar el grup no era una bona idea. De fet, no l’acompanyava el currículum, per molt que tingués carisma dins l’equip, ni la seva carrera fora del camp. N’hi ha prou amb una pinzellada.

Arrestat el 2011 per obstruir la tasca d’un oficial de policia, l’any següent va ser apartat de l’equip per una altra baralla i el 2014, també va ser apartat de la copa mundial sub-20 per trencar-se la mà com a conseqüència de colpejar un armari. A l’inici d’aquest any va rebre sanció per acumular un tercer “comentari inadequat” i també va ser caçat fumant durant una concentració de l’equip nacional. No hi ha manera, no escarmenta, res a fer amb ell. Fins que el 25 de setembre van saltar les alarmes i es va omplir el got a Bristol, a les portes del Mbargo, un club de moda. Eren les 2.35 de la matinada d’un dilluns i va enviar un veí a l’hospital d’un cop de puny. Stokes va acabar detingut i ara viu ficat en un embolic important. Tal vegada l’últim de la seva carrera mentre s’arrisca a quedar-se sense càrrec a l’equip i a ser apartat, per començar, de The Ashes, la tradicional gira que els anglesos disputen cada quatre anys per Austràlia.

Les imatges, gravades per les càmeres de seguretat de la policia i emeses en el lloc web d’un tabloide poques hores després, no deixen dubtes. El cop de puny del segon capità anglès tomba el seu opositor com a un pobre home. Al seu costat apareix un company d’equip, Alex Halis, que tracta d’evitar la ira del seu capità, tot i que no ho aconsegueix.

La policia va confirmar més tard: “Vam ser cridats per un incident a Queens Road, al voltant de les 2.35 de la matinada i hi vam trobar un home de 27 anys que havia sofert lesions facials i que va ser portat al Bristol Royal Infirmary perquè fos tractat.” “Només vaig defensar una parella homosexual”, asseguren que va declarar Stokes per per justificar el cop de puny que va tombar el seu veí.

Benjamin Andrew, Ben, Stokes va néixer el 4 de juny del 1991 a Christchurch, Nova Zelanda, va arribar a Anglaterra als 12 anys i és el fill del jugador i entrenador de la lliga de rugbi Gerard Stokes. Va créixer a la ciutat de Cumbria, a l’oest de Cockermouth, i el 2006, als 15 anys, va guanyar el primer títol de la Premier. No és un jugador qualsevol, ja que acumula 39 tests, 2.429 carreres, ha marcat 100 punts o més en un partit més de sis vegades i 50, en dotze ocasions. A més, ha aconseguit quatre wickets en una entrada tres vegades i cinc en quatre, la qual cosa, ja em perdonaran, tot i que no tinc ni idea del que significa, ha de ser molt bona perquè és el jugador anglès més ben pagat de la història fora de la Premier. Ha signat un contracte rècord d’1,45 milions de lliures a l’Índia. És també una màquina de publicitat.

L’incident a Bristol ha posat fi a la paciència dels directius de la federació anglesa i de molts aficionats, que han vist com s’estan perdent els valors a l’oval. Trevor Bayliss, entrenador de l’equip, va qualificar els seus jugadors de “molt poc professionals” per haver estat bevent la nit de dilluns, unes hores abans d’afrontar el tercer dia del partit contra les Índies Occidentals. Andrew Strauss, el director de l’equip, va recordar als jugadors que són models a seguir per als aficionats al criquet, els quals estan emprenyats, farts de veure com una vegada i una altra els jugadors estan involucrats en escàndols fora de l’oval, i perden cada vegada més partits amb una cada cop més afeblida selecció anglesa. “És important que els jugadors comprenguin i reconeguin les seves responsabilitats com a jugadors de criquet internacionals i quin dany potencial es pot fer tant a l’equip d’Anglaterra com a l’esport si no som vistos com a bons models per al joc”, va dir Strauss.

“Existeix un protocol disciplinari en vigor”, va dir Bayliss, que no té clar si la policia permetrà al segon capità acudir a la gira per Austràlia.

“No tenim ni idea de com aniran les coses des de la perspectiva policial i estem jutjant la nostra selecció per a The Ashes. De fet, s’ha de confirmar si Stokes té la mà trencada o no i si anirà a Brisbane el 23 de novembre, data del primer partit, amb l’equip. The Ashes –literalment, ‘les cendres’– enfronta Austràlia amb Anglaterra en una gira que es disputa almenys una vegada cada quatre anys, amb una simbòlica urna en joc, des del 1882. Que a ningú li estranyi que si viatja, el nen pijo pèl-roig torni a protagonitzar algun embolic.