Futbolito, metegol, fulbito, futmesa, taca-taca, fulbatín, tacatocó, futillo, fulbacho, tiragol, fulbote, togele, karambole, pilkarzyki, calcetto, biliardino o sepak bola meja. O sigui, un futbolí. I si és Manchester, sokaball table.

Es dona per fet que la primera joguina que remetia a alguna cosa semblant a un partit de futbol va ser un model de petites dimensions amb els jugadors sense peus, i que es va crear a la fi del segle XIX, probablement a Espanya, tan aviat com es va començar a practicar el futbol a partir de la introducció de la pilota a les mines de Riotinto. Però no queda gaire clar.

Està documentat, això sí, la patent d’un invent d’un tal Harold Thornton que va ser acceptada el 1923, dos anys després que la presentés a registre al Regne Unit (UK patent núm. 205,991 sol·licitud datada del 14 d’octubre del 1921 i acceptada l’1 de novembre del 1923).

El futbolí amb cames separades va ser, pel que sembla, idea d’un gallec, Alejandro Finisterre, pseudònim d’Alejandro Campos Ramírez, segons explica ell. Ferit durant un dels bombardejos de Madrid, durant la seva estada a l’hospital va decidir encarregar al seu amic Francisco Javier Altuna, fuster, la construcció del primer futbolí, amb la idea que els nens ferits que no podien jugar a futbol tinguessin amb què distreure’s. El joc el va patentar el 1937 i al final de la guerra es va exiliar a França. Va explicar que va perdre els papers de la patent en una tempesta. De França va marxar a l’Amèrica del Sud, on va comercialitzar el seu invent, que s’havia fet molt popular a Espanya.

A Manchester, sempre tan seus, es va popularitzar, durant els seixanta i principi dels setanta, del segle passat, és clar, un futbolí autòcton, fabricat a Salford: el sokaball table. Segons els més veterans, no hi havia pub on no n’hi hagués un. Dos equips, un de vermell i un altre de blau celeste, distribuïts en un dibuix propi de Pep Guardiola, un 1-2-5-3, amb un mig camp ben guarnit. Les boles, taronges. Pel que sé, en queden tres a la ciutat, però jo només n’he vist un, en un pub icònic, preciós, el Peveril of the Peak, al cor de la ciutat. També en sé d’un altre, que se subhasta a internet per més de 1.000 lliures. Només de pensar que el va fer servir una tarda per jugar una partida George Best contra el seu germà Mark Summerbee, cal licitar per endur-se’l a casa.

A futbolí es juga a tot el món, de l’Iran a Lapònia. Actualment, el número 1 del rànquing oficial és el nord-americà Tony Spredeman, o almenys això he llegit. En dones, encapçala la classificació de la federació mundial, la búlgara Ekaterina Atanasova. Per equips, Alemanya, en homes, i Bulgària, en dones, sembla que són els grans dominadors. Ja m’ho va dir Stòitxkov una tarda: “Si veus una búlgara en un futbolí, marxa a la barra.”

Però, sens dubte, un dels més reconeguts i famosos jugadors de futbolí des que el món és món respon al nom de Rob Atha. Un mite. Nascut l’any 1986, durant molts anys va liderar la classificació mundial. Li venia d’herència. El seu pare, Boris, va ser president de la British Foosball Association (BFA). Rob va guanyar el seu primer títol Open Singles quan només tenia 13 anys, a l’Earl Haig, a Hounslow, i es va guanyar el sobrenom de Wonderkid. Va ser llavors quan va aparèixer en un conegut programa infantil de televisió –Blue Peter– per impressionar l’audiència amb les seves habilitats manuals. Després, el 2009, al costat de Joey, The Hammer, Hamilton es va convertir en campió del món per parelles i va aconseguir poc menys que el rang de celebrity en ser patrocinat per Red Bull i la cervesa Heineken, per a la qual va gravar una sèrie d’anuncis en què demostrava les seves habilitats amb el futbolí.

La federació internacional o ITSF, creada el 2002, utilitza cinc tipus diferents de taules oficials per als seus campionats: Bonzini (el típic francès), Fireball (o xinès, pel seu origen de fàbrica), RobertoSport (italià, la segona taula acceptada per la federació espanyola), el també italià Garlando i el Leonhart, o taula alemanya, adoptada des del 2011 com a oficial per la federació espanyola. He llegit que hi ha un tipus que ha creat una taula de set metres que necessita onze jugadors per equip. El futbolí de dues cames no s’utilitza en competicions internacionals.

El Peveril of Peak, el pub on vaig descobrir el típic futbolí de Manchester, del qual diuen que va matar el billar, està situat amb prou feines a uns metres de The Haçienda. Una pinta de bona cervesa costa 3,90 lliures i en una de les parets penja una foto de Liam i Noel Gallagher posant a la porta del local. Potser ells també van jugar al sokaball table.