Aquests dies abans de Cap d’Any, és tradició nomenar els esportistes de l’any. Aquells que han sobresortit per les seves gestes esportives i han excel·lit en la seva disciplina. El meu petit homenatge d’aquest 2017 és per a dues dones que comparteixen patró. Anys de perseverança fins a arribar a l’elit, actitud positiva davant l’exigència de l’esport professional, carrera acadèmica paral·lela per garantir-se un futur i entrenadors meticulosos i apassionats convertits en companys de viatge. Tot això forma part del seu equipatge. Són Jessica Vall i Esther Guerrero. Dues esportistes gairebé de la mateixa generació (29 i a punt de fer 28 anys, respectivament) que han fet camins semblants. No han apostat pels centres d’alt rendiment. La Jessica s’entrena al Sant Andreu amb el grup de Jordi Jou i treballa com a biomèdica. L’Esther s’entrena a Manresa amb Joan Lleonart, té la carrera de magisteri i treballa com a responsable de la secció d’atletisme del CN Banyoles, on viu i també es prepara. Humanitzar la professionalitat forma part del seu relat. Una gestió de l’esport i de la vida exemplar i, al mateix temps, altament qualificada. Vall i Jou van apostar per la piscina curta aquest hivern. Amb el suport del biomecànic del CAR van treballar la tècnica dels viratges. La traducció va ser una millora d’un segon i dues dècimes en els 200 m braça i una medalla d’or en l’europeu (també va guanyar el bronze en els 100). Guerrero i Lleonart han apostat per provar els 1.500 m el 2018 sense deixar de banda els 800. L’argument és ser més competitiva en l’àmbit internacional i entrar en les finals. De l’europeu de cros va tornar amb un bronze en el relleu mixt. Tant l’una com l’altra busquen els seus límits, són proactives i dibuixen amb els seus entrenadors nous escenaris per seguir progressant. A l’estiu hi haurà europeu, de natació a Glasgow i d’atletisme a Berlín. Hi seran totes dues, amb la motxilla d’un guió semblant, però sobretot amb el somriure, aquell que no perden mai i que les fa diferents.