El noi de la Llaguna
El poble de la Llaguna és la porta d’entrada al Capcir. Aquesta comarca s’eleva per sobre dels 1.500 m en un altiplà únic al Pirineu català. La seva altitud permet que la major part de l’hivern la neu cobreixi la vall i els seus pobles, que encara destil·len autenticitat perquè conviuen en prou harmonia amb l’explotació turística de les estacions d’esquí que esquitxen aquest territori. En aquest entorn privilegiat és on va créixer i formar-se com a biatleta Martin Fourcade, un dels menys de 2.000 capciresos i protagonista d’aquesta contraportada. La Llaguna va ser el poble on la seva família, provinent de Perpinyà, va establir-se el 1987, poc abans del seu naixement (Ceret, 14-9-1988). Amb el seu germà Simon ho van tenir ben fàcil per introduir-se en l’esquí de fons, pas previ a carregar la carabina i practicar el biatló. Només els calia calçar-se els esquís i prendre un dels circuits d’esquí de fons que surten del poble mateix. Amb tretze anys va fer el salt al biatló, disciplina a la qual es va dedicar de ple quan va entrar a l’exèrcit francès.
D’aleshores ençà, Martin Fourcade s’ha convertit en el millor biatleta del món, i ja s’especula que, tard o d’hora, superarà el noruec Ole Einar Bjoerndalen com el millor de la història. Fourcade disputarà a Pyeongchang els seus tercers Jocs Olímpics, on aspira a convertir-se en un dels reis de la competició. En el seu palmarès olímpic ja hi consten dues medalles d’or i dues de plata, que cal afegir als onze títols mundials i sis de la copa del món absoluta (21 en especialitats).
Els dos germans van mudar-se fa anys a Lo Vilar de Lans, als Alps del Vercòrs, on s’entrena l’equip francès. Aquest mes mateix s’hi ha traslladat a viure el seu pare Marcel, que va ser alcalde de la Llaguna, per poder disfrutar dels nets que ja li han donat els dos germans: Manon i Inès, filles de Martin, i Adam, fill de Simon. Sembla que Martin –el seu germà encara està pendent de segellar la classificació– arribarà als Jocs en el seu pic de forma. Aquest mes de gener ha aconseguit tres victòries i quatre segons llocs en les sis proves que ha disputat. Fa només uns mesos, però, no les tenia totes. Una crisi de resultats va fer posar en dubte el seu estat de forma. Les alarmes en la delegació francesa, que té en Fourcade el principal baluard, van saltar. Les anàlisis van descartar qualsevol tipus d’afecció que pogués tenir a veure amb el baix rendiment i ben aviat va recuperar el seu millor to.
Tot i competir per França, Fourcade ha reivindicat sempre els seus orígens catalans. Sol dur una mitja de coll amb la senyera i es va mostrar entusiasmant amb la possibilitat que Barcelona i la Molina, ben a prop de casa seva, organitzessin uns Jocs d’Hivern. Fa uns mesos va publicar la seva biografia, Martin Fourcade: Mon rêve d’or et de neige, encara no traduïda ni al català ni al castellà. No té ni 30 anys, però la seva carrera esportiva ja mereix ser ressenyada en aquest volum. A Pyeongchang s’espera un duel d’alta intensitat entre Fourcade i el noruec Johannes Thingnes Boe, que s’ha convertit en el seu principal rival. Res podrà satisfer més el català que dedicar tantes medalles com pugui a la seva àvia materna Huguette Justafrè, que va morir a Perpinyà abans de Nadal.