La velocitat en l’atletisme ha estat patrimoni les últimes dècades dels atletes caribenys i nord-americans. Jamaica i els Estats Units es disputen la condició de ser la referència mundial. La retirada d’Usain Bolt obre el ventall, però des de fa uns anys hi ha una tendència incipient a l’alça que desafia el black power. S’intueix que la velocitat asiàtica ha fet progressos notables i en els últims dies ha irromput amb força un nom propi que ja ha demostrat aptituds per fer-se un lloc als podis de les grans competicions internacionals. El xinès Su Bingtian és la sensació de la temporada en pista coberta. En la gira de mítings alemanys, Bingtian ha batut dos cops el rècord d’Àsia en els 60 m: 6.47 a Karlsruhe i 6.43 a Düsseldorf. En les dues proves va guanyar al davant de nord-americans, jamaicans i europeus, i la seva marca s’ha instal·lat en el cinquè lloc del rànquing de tots els temps. Aquesta temporada només l’ha superat Chris Coleman, que aquest gener va establir un nou rècord del món, amb 6.37. La velocitat xinesa va fer un pla específic de captació de talents i preparació per al mundial a l’aire lliure de Pequín del 2015. El relleu 4x100 va fer història i va guanyar la medalla de plata amb Bingtian entre els seus integrants. El Japó també fa temps que treballa la seva velocitat amb vista a Tòquio 2020 i en les dues últimes grans cites el seu relleu 4x100 ha pujat al podi (segon a Rio 2016 i tercer en el mundial de Londres 2017). La Xina va ocupar el quart lloc en aquestes dues cites. És la constatació que la velocitat asiàtica ha fet un salt de qualitat. I ho ha fet amb entrenadors autòctons, amb programes de captació, destinant recursos econòmics i sense haver d’emigrar als Estats Units. Bingtian és el primer asiàtic que va trencar la barrera dels 10 segons en els 100 metres (9,99) i la seva progressió ha estat constant. D’aquí a pocs dies, en el mundial en pista coberta de Birmingham tindrà l’oportunitat de posar a prova l’alta velocitat asiàtica.