Buveur d’Air va guanyar el Champion Hurdle, dimarts, en un duel espectacular amb Melon; Altior se’n va endur la Queen Mother Champion Chase dimecres, i Might Bite va arribar primer en la prestigiosa Golden Cup divendres. El genet sir Anthony Macoy, que va comentar les carreres per a Sky Sport, va dir: “És l’equivalent que el Manchester United guanyés la Champions, la FA Cup i la Premier League en la mateixa temporada. Si ja és brutal guanyar un dels tres grans, guanyar-los tots tres és senzillament increïble.”

Resulta que els tres cavalls guanyadors tenen el mateix entrenador, Nicky Henderson, que ha assolit una fita que no havia aconseguit mai abans ningú, convertir-se en el primer entrenador de la història que guanya les tres carreres més cobejades de Cheltenham, una tradició anglesa a l’altura de la regata d’Oxford contra Cambridge. És la reunió hípica més important després del Gran National. Se celebra durant una setmana i, generalment, coincideix amb el Dia de Sant Patrici. Els premis són elevadíssims i mou milions de lliures en apostes. L’atmosfera és molt particular, i comença amb el “rugit de Cheltenham”, quan la multitud explota quan el jutge de sortida aixeca la cinta en la primera carrera del festival, que se celebra des del 1860 i que només es va suspendre el 2001 per un brot de febre aftosa a la Gran Bretanya.

Nicky és fill de Johnny Henderson, fundador de Racecourse Holdings Trust, que va ser mariscal de camp de Montgomery. Precisament en el Festival de Cheltenham, una de les carreres porta el seu nom. El 2006, Nicky Henderson va guanyar aquesta cursa amb un cavall anomenat Greenhope. Va ser educat a l’Eton College, va ser joquei aficionat i entrenador assistent de Fred Winter, un altre mite, entre el 1974 i el 1978. “Va ser el meu mestre”, acostuma a dir.

El triomf de Might Bite va resultar una veritable commoció, per històrica. Nico de Boinville el va muntar en la Golden Cup, una de les curses mes importants del calendari de salts. Hi van competir 18 animals en un viatge de tres quarts de milla, amb 22 tanques, i tots 18 tenien la possibilitat d’aconseguir la victòria. Aquest era el nivell dels participants.

“És un cavall amb moltes preguntes per respondre”, va dir Henderson, que de nen s’escapava del col·legi per anar a l’hipòdrom i es colava a les quadres, un home que entén els equins. Al que el va fer entrar divendres en la història li reconeix el seu potencial, però sap que té una gran tendència a no fer les coses fàcils, sap que no és fàcil de muntar, perquè sovint deixa d’obeir durant la cursa. L’any passat va estar a punt de perdre en aquest mateix hipòdrom quan remuntava el turó que porta a la meta i va decidir que correria a la dreta. Gairebé es va aturar, però el joquei va redreçar i van arribar primers. La de divendres passat va ser perfecta, i no era fàcil guanyar-la, fins i tot sent un dels favorits.

Henderson serà encara més respectat del que ja ho era. I això que, el 2009, va ser declarat culpable per l’Autoritat Hípica Britànica després que Moonlit Path, una egua que entrena per a la reina, que és propietària de la quadra més gran del país, no superés un control antidopatge. És comú el dopatge en les carreres, i Henderson va admetre tres dels quatre càrrecs a què s’enfrontava. El positiu va ser per un fàrmac prohibit i es va disculpar dient que l’hi administrava per al benestar del cavall, no com a millora del rendiment. Va ser multat amb 40.000 lliures (una multa rècord per a l’esport al Regne Unit). Es desconeix què li va dir la reina per drogar el cavall.