Diu la tradició que quan els All Blacks juguen a Cardiff no falta un brindis al bar de l’Angel Hotel a la salut de Keith Murdoch. Considerat “el jugador més controvertit, més enigmàtic i més tràgic” de tots els que s’han posat la samarreta negra, ha mort als 74 anys, en el seu exili australià.

Murdoch va formar part de la gira dels All Blacks de 1972/73, un equip que el periodista Norman Harris va descriure com a “desagradable, arrogant, groller, que insultava els fans que demanaven autògrafs”. Murdoch era considerat un salvatge en una davantera tremenda –que compartia amb Kevin Skinner i Ken Gray–, tan potent que quan l’equip va arribar a la Gran Bretanya, una caricatura en un diari el va dibuixar baixant de l’avió dins d’una gàbia. Pesava 110 kg, amb una alçada de gairebé dos metres i portava un gran bigoti. Feia por. Només va jugar tres vegades amb la samarreta negra. L’última, el 2 de desembre del 1972, a Arms Park, i va anotar l’assaig que va donar la victòria als kiwis (19 a 16), contra el Gal·les de l’Edat d’Or.

Aquella nit, la festa va ser llarga, però el bar tancava aviat, i Murdoch va decidir entrar a la cuina buscant l’últim glop. Les conseqüències van durar la resta de la seva vida. Peter Grant, el guàrdia de seguretat de l’hotel es va interposar en el seu camí. “La veritat és que va intentar colpejar un dels seus oficials de gira i jo vaig intervenir per contenir-lo”, va dir Grant. “Em va donar un cop de puny. Va ser ridícul”, va afegir. Murdoch es va despertar amb ressaca i convençut que una bona disculpa ho solucionaria tot. No va anar així. Es val convertir en el primer all black enviat de tornada a casa durant una gira. I fins avui, segueix sent l’únic.

Però mai va arribar a casa. Murdoch va saltar del seu vol a Singapur, va prendre un avió a Darwin, al territori del nord d’Austràlia, i va desaparèixer. Allà ha viscut de manera misteriosa. Amb el pas dels anys, es va convertir en una espècie d’obsessió per als periodistes trobar-lo. El reporter de rugbi Terry McLean el va veure en una perforació de petroli prop de Perth el 1977 i va obtenir un grunyit de Murdoch que, amb una clau anglesa a la mà, el va convidar a marxar. Se sap que el 1979 va visitar breument Nova Zelanda i que estant amb un excompany va veure un nen de 3 anys caure en una piscina. Murdoch li va salvar la vida i es va tornar a escapar a Austràlia quan va descobrir que els mitjans locals perseguien la història. La periodista Margot McRae el va trobar el 1990 vivint a la ciutat de Tully, a Queensland. Va parlar amb ella 45 minuts, fora de càmera. “Va ser com treure sang d’una pedra. Era una persona molt tímida, no gaire eloqüent. Em va dir que va sentir que era millor estar callat que sentir-se avergonyit, per això no va voler tornar a casa i encarar-se amb els periodistes.” McRae va quedar impressionada de la trobada i més tard va escriure una obra de teatre titulada Finding Murdoch.

L’última vegada que es va saber d’ell va ser el 2001, quan va ser citat com a testimoni en una investigació sobre la mort d’un jove que va ser trobat en una mina setmanes després que fos atrapat entrant a casa seva. Mai va acceptar invitacions per a reunions de veterans, encara que els seus excompanys sempre el van defensar i han reconegut el seu error per no haver abandonat aquella gira en solidaritat amb ell. Va desaparèixer, però no va caure en l’oblit. L’1 d’abril, quan es va saber de la seva mort, totes les banderes del Zingari Richmond van onejar a mig pal i mai faltarà un brindis a la seva salut a l’Angel Hotel quan Nova Zelanda trepitgi Cardiff. Descansa en pau, maleït Keith.