El mètode Wanders
El psicòleg Pep Marí defensa en el seu llibre Aprendre dels campions que la piràmide de l’èxit consisteix a poder aprendre, voler aprendre, saber aprendre i demostrar allò après. I això és el que està fent un jove suís, que acaba de fer 22 anys i que es diu Julien Wanders. Amb 17 anys va fer un treball de recerca titulat Per què els kenyans són els grans dominadors del fons? Wanders es va traslladar a Iten (Kenya) per intentar respondre aquesta pregunta sobre el terreny. S’hi va estar un mes, entrenant-se i vivint amb ells, però va tornar a Suïssa incapaç de suportar el ritme d’entrenaments setmanals dels fondistes africans. Un mesos més tard, va quedar setzè en l’europeu juvenil de cros i es va donar una segona oportunitat. Primer va haver de convèncer els seus pares (dos músics professionals). Va renunciar a la universitat per dedicar-se professionalment a l’atletisme. Amb 18 anys, es va instal·lar a 6.000 quilòmetres de la seva Ginebra natal. S’entrena amb un grup d’atletes locals i en destaca la mentalitat –“Per ells córrer és fàcil, no tenen por d’entrenar-se molt. Els atletes europeus pensen massa en el ritme i la recuperació”– i l’estil de vida –“A Ginebra estic estressat, aquí no hi ha distraccions. M’entreno, descanso, menjo i dormo”– per explicar la seva progressió. Al febrer, va quedar segon en la mitja marató de Barcelona amb un nou rècord d’Europa sub-23 i absolut de Suïssa (1hora i 9 segons). I fa pocs dies va ser vuitè i primer europeu en el mundial de mitja marató, l’únic d’origen no africà entre els vint primers.