No és el títol de cap pel·lícula ni novel·la. Són els dos protagonistes de la marató de Boston, una de les sis majors. El japonès Yuki Kawauchi va guanyar de forma sorprenent en homes superant la legió africana. Treballa com a conserge d’una escola 40 hores a la setmana, renega de patrocinadors i entrenadors i és conegut com “el corredor del poble”. Kawauchi ja fa temps que té projecció mediàtica i ahir va anunciar que deixarà la seva feina per convertir-se en atleta professional la temporada vinent. Veurem si seguirà el mateix camí la infermera que va quedar segona a Boston. Sarah Sellers s’entrena abans i després de la jornada laboral de gairebé 10 hores com a infermera anestesista a la Banner-University Medical Center de Tucson, Arizona. Fins al setembre no havia fet cap marató. Era bona corredora de fons i el seu germà la va animar per inscriure’s a la marató de Huntsville, a Utah, prop de la seva ciutat natal. Va guanyar 194 dones aquell dia i va aconseguir la classificació per a la marató de Boston. Va sortir en el segon grup, just darrere de les vint millors. El fort vent i la pluja van endurir molt la prova, però Sellers es va trobar bé i va anar remuntant fins al segon lloc. L’endemà va tornar a Tucson. Li van oferir un bitllet de primera a l’avió però hi va renunciar. “Hi ha moltes altres coses amb les quals preferiria gastar els diners.” El conserge i la infermera com a mirall dels valors més purs de l’atletisme. Ara s’han guanyat el dret d’aparcar l’escola i l’hospital. Els espera l’asfalt.