Parlem de fitxatges
Leo Messi és el més gran de tots els temps i la seva arribada al Barça, amb 13 anyets, és el millor que ens ha passat mai. Quedi dit, abans d’entrar en matèria...
L’episodi final del fitxatge frustrat de Griezmann, amb el vicepresident Jordi Mestres llegint un comunicat esperpèntic, m’ha transmès una imatge de club debilitat jeràrquicament, que es reconeix incapaç de fitxar qui vol, i alhora impotent en clau interna, incapaç de controlar les sortides de to d’un dels seus empleats estrella, Gerard Piqué. La cita és d’Ernest Hemingway: “Calen dos anys per aprendre a parlar i seixanta per aprendre a callar.” Si no es pot dir clarament que no hem volgut entrar a la subhasta que ens havia muntat el francès, millor haver callat. Com, de fet, haurien d’haver callat Bartomeu i Amor quan, inoportunament, van reconèixer contactes amb el 7 de l’Atlético. Un bon nyap tot plegat que accentua la sensació, altament preocupant, que els qui prenen les decisions a la cúpula del club no estan a l’altura.
Dos migcampistes
Futbolísticament, que no vingui Griezmann, un davanter top amb aires irritants de top model consentit, no és cap drama. Les nostres necessitats prioritàries són al mig del camp.
Jo fitxaria dos primers espases i un seria Pjanic (1,78 m i 28 anys). D’un perfil –amb matisos– similar al de Rakitic (per cert, imperial contra l’Argentina), amb aquests dos balcànics i Busquets, el nostrat 4-3-3, amb tres migcampistes totals, serà sostenible.
Pel que fa a l’altra peça, dubto entre un talentós o un especialista. És a dir, entre un futbolista amb una notable capacitat per fer la primera passada –la que descongestiona–, oferir-se i associar-se (i que coneix la casa), com Thiago (1,74 m i 27 anys), o un gladiador, possiblement el millor recuperador del món, i molt fiable tàcticament, com Kanté (1,68 m i 27 anys).
Thiago reforçaria el joc de possessió, però no tenim cap migcampista defensiu pur (Paulinho, ni és tàctic ni recupera pilotes). I sense recuperació, no hi ha possessió. Pel que fa a Arthur (1,72 m i 22 anys), és un creatiu que fa bona pinta, però jo no el portaria directament del Brasil (on es juga a ritme de samba) per posar-lo a la nostra (extremadament exigent) medul·lar.
Un davanter
Pel que fa al davant, també hem de fitxar. Suposo que tenim clar que Messi no pot continuar fent-ho tot i que Suárez de rendiment irregular, ja té una edat (31 anys). A partir d’aquí, Coutinho i Dembélé hauran de marcar diferències. El brasiler no és un davanter pur però el veig més al davant que al mig, mentre que el francès necessitarà que Valverde hi confiï de veritat. Alcácer ens pot ser útil, però vull més artilleria. Al mercat hi ha davanters de qualitat i a un preu relativament assumible (Segura, Abidal i Planes: espavilin!) Noms? Hirving Lozano (1,77 m i 22 anys), el mexicà del PSV, és interessant, i em crida l’atenció Cristián Pavón (1,67 m i 22 anys), l’argentí de Boca: juga a la banda, té personalitat, és hàbil, molt treballador i té un instint natural per desmarcar-se.
I com ho pagarem? Per començar fent bones vendes (a propòsit: com és que es devaluen tant els nostres jugadors traspassables, fins al punt que me’ls imagino tots exposats al Wallapop?) Sigui com vulgui, hem de fer fitxatges de primer nivell i que el nostre poc atrevit entrenador no tingui excuses per no fer rotacions. Som el Barça, tenim Messi (encara) i volem la pròxima Champions...
