Opinió

Estimar Messi i Ronaldo

Ronaldo ha mar­xat del Real Madrid pel mateix motiu que Messi va estar a punt de fer-ho del Barça just ara fa dos anys. Els pro­ble­mes amb Hisenda, amb el perill de la presó a la can­to­nada, van pro­vo­car el pànic a l’argentí, que, a través del seu pare, va tru­car la porta del Manc­hes­ter City de Fer­ran Sori­ano. Quan tot estava fet, el pre­si­dent Josep Maria Bar­to­meu va volar a Miami per convèncer el pare de la cri­a­tura, i també es va pre­sen­tar a casa del juga­dor –acom­pa­nyat d’espe­ci­a­lis­tes fis­cals– per avi­sar-lo que no el dei­xa­ria mar­xar de cap manera. Que, si ho feia, no podria sor­tir al car­rer. Que seria el dimoni per sem­pre més. Que ni par­lar-ne, ni per tots els diners del món. Messi es va dis­treure amb l’inici de la pre­tem­po­rada i es va convèncer a par­tir d’unes xer­ra­des amb Luis Suárez que el millor era que­dar-se. I, és clar, també el va per­su­a­dir veure un club dar­rere seu dis­po­sat a pagar la multa d’Hisenda i a fer-li un nou i mera­vellós con­tracte. El Barça volia Messi i va fer tot el que li tocava per que­dar-se’l. Ales­ho­res tenia 29 anys i res no feia –ni fa– pen­sar que estava de bai­xada en la seva car­rera espor­tiva.

Ronaldo ha patit el mateix pro­blema però ha tro­bat una res­posta dife­rent de Flo­ren­tino Pérez. El fut­bo­lista por­tuguès, com tots, parla d’afecte quan en rea­li­tat vol xer­rar de diners. Aquest cop, però, el pre­si­dent del Real Madrid no s’ha dei­xat por­tar per les emo­ci­ons, entre d’altres coses perquè sap que la seva estre­lla té 33 anys i que, mal­grat que es con­serva molt bé, val el que val. És a dir, menys que Messi i, pro­ba­ble­ment, menys també que el nou crac que vin­gui a lide­rar el pro­jecte de futur del Real Madrid. Ronaldo no està aca­bat, farà molts gols en el Juven­tus, natu­ral­ment aug­men­tarà el nivell de l’equip i arros­se­garà un munt d’excel·lents juga­dors cap a l’ambició de voler gua­nyar la lliga de cam­pi­ons. CR7 és insa­ci­a­ble. També ho serà quan jugui, com a vella glòria, un par­tit de cos­te­llada de vete­rans. Segur. Però Flo­ren­tino ha sumat i res­tat, ha com­pro­vat els efec­tes col·late­rals que tin­dria una nova reno­vació amb aug­ment de fitxa (per exem­ple, un rosari de visi­tes al seu des­patx de juga­dors interes­sats a par­lar amb ell) i ha deci­dit fer un pas al cos­tat. Li ha obert la porta rebai­xant-li la clàusula de sor­tida de 1.000 mili­ons d’euros a 100 i l’ha obli­gat a dir que és ell qui ha vol­gut mar­xar. I ell, el pre­si­dent, ha sor­tit net i polit de l’ope­ració més con­flic­tiva que ha hagut d’afron­tar mai. Emo­ci­o­nal­ment, el madri­disme ha aca­bat accep­tant sense gai­res debats ni cap mani­fes­tació per la Cas­te­llana la sor­tida de, pot­ser, la lle­genda blanca més impor­tant de la història del club. I com que Ronaldo ja fa temps que tenia pis­tes de les inten­ci­ons del seu pre­si­dent, ha tro­bat la millor solució. Un cop més, Jorge Men­des –el crac dels repre­sen­tants– ho ha lle­git bé per als seus interes­sos i per als del seu cli­ent. Itàlia fa temps que ha can­viat el règim fis­cal amb la intenció de reclu­tar grans for­tu­nes. Per tant, CR7, al Juven­tus, encara serà més ric. Gua­nyarà menys títols? Pot­ser sí. O pot­ser no. Ja ho veu­rem.

Per Messi, el Barça ho va fer tot. I més. Per Ronaldo, el Real Madrid no ha vol­gut jugar-se-la. El tro­ba­ran a fal­tar. I també la lliga espa­nyola, que perd el duel dels duels. I, és clar, Hisenda. Hisenda també estarà molt trista.

Tots a casa

No. Les pre­sons cata­la­nes no són casa seva. Ni rebel·lió ni sedició. Lli­ber­tat per als pre­sos polítics. Ver­go­nya democràtica majúscula. Tenim pressa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)