Avui, diada de Sant Fèlix, toca xalar. Així que en Dani Vázquez tornarà a vestir el rosa de la Colla Vella dels Xiquets de Valls, anirà a la plaça de Vilafranca i descalç ajudarà a aixecar el 2de8sf, el 4de9sf i el 4de10fm, que, segons @revistacastells, és l’objectiu per a avui. Per això, en Dani, no anirà avui a entrenar-se amb el Vila-rodona. És el que té compaginar futbol i castells. Fa anys que va haver d’escollir i ho va fer: jugava bé, però va preferir fer aixecar torres.

En Dani Vázquez va néixer a Colòmbia fa 22 anys i als cinc va arribar amb la seva mare, Gretri, i Vero, la seva germana, a l’Albà. Ja fa tants anys que, mentre espera l’inici de l’assaig al local del carrer de la Violeta, admet que, malgrat que el seu passaport sigui colombià: “Jo tinc més de català.” Viu sol des de fa un any i mig i treballa instal·lant portes i finestres per a una empresa de Reus. “I soc casteller de la Vella”, hi afegeix orgullós sota les paraules d’Isidre de Rabasso, les que diuen que “viure no és important, l’important és fer castells”.

“La colla és la meva manera de viure. Són abans els castells que res. La teva vida no la pots separar de la colla. Com vols anar de vacances si tens Santa Ursula o Sant Fèlix! La meva vida són els castells, visc pensant en castells.” Els ha aixecat per tot Catalunya, en dos viatges a la Xina, als Estats Units, França o Dinamarca. Va arribar al local de la Vella acompanyant la seva germana fa vuit anys. Ella en tenia tretze, feia ballet i era molt elàstica, així que algú de la colla li va proposar fer castells. La seva mare va dir que sí i en Dani va començar a acompanyar-la amb una pilota de futbol sota el braç. Però, quan començava l’assaig, deixava la pilota i donava pit o ajudava al terra la canalla. Fins que un dia el van provar al terra i van veure que servia, que tenia fusta. I allà va començar tot. Avui, segons Òscar Rodón, el que fos cap de pinyes i folre de la colla, Dani, és “un puntal per a la Vella”.

Deu ser perquè és molt polivalent. Fa 1,69 i pesa 62 quilos, així que entra molt en joc: puja a terços en els castells de 8, i normalment a quarts o quints en els més grans. “En la Vella combinem molt”, diu. Ha participat en castells de 10, en el 2 net, en el 4d9, en tota la gamma de 8; però, si té un castell en la memòria, aquest és el 4d9 net descarregat a Sant Fèlix 2015. “La colla no ho tenia. Tinc gravada l’alegria que ens va donar aconseguir-ho. Va ser un dia molt important per a nosaltres.”

Quan va començar a pujar, amb 14 anys, jugava de lateral dret en el Vila-seca per una raó molt simple: “Buscava un equip i un amic de Vila-rodona jugava allà. Em van fer una prova i em van oferir quedar-me.” Ho va fer bàsicament perquè el pare de l’amic els acompanyava als entrenaments. Llavors assajava dilluns, dimecres i divendres, s’entrenava dimarts i dijous, i els caps de setmana tenia partit i sortides a plaça. Somiava jugar en el Barça, perquè és del Barça, però a poc a poc van guanyar els castells, i va començar a anar a més assajos i a menys entrenaments, a pujar més castells que la banda.

Diu que és difícil trobar paral·lelismes entre el futbol i el món casteller, però després de fer-hi voltes, raona: “S’assemblen en alguna cosa: és imprescindible entendre’t amb qui tens al teu costat. Si no t’entens amb el teu company, és igual si ets bo o dolent…” Ell és bo i tots ho saben. La seva mare ho intueix, però la veritat és que només el va veure pujar la primera vegada que va sortir a plaça –va descarregar un 4d7 amb pilar– “i va jurar no tornar mai més. Com a molt els mira per la tele, però es posa molt nerviosa. Ella sap que, si no crido, tot està bé. Li agrada quan pel poble la para algú i li diu: “He vist en Dani a la tele.”

Avui toca Sant Fèlix. Toca xalar, Dani!