Els mormons són gent molt respectable, membres de l’Església de Jesucrist dels Sants de l’Últim Dia, corrent catòlic format el 1830 i que el 2010 tenia 14 milions de seguidors a tot el món. Gent curiosa amb base a Salt Lake City, els seguidors creuen en la Bíblia i els ensenyaments de Jesús. El seu sobrenom, mormons, sorgeix de les santes escriptures en el Llibre de Mormó. Sincerament, una cosa massa complicada d’entendre per a un servidor. Alguns són polígams; d’altres, no. Van vestits de manera estranya i la majoria no fan servir mai tracció mecànica… però tots s’ajuden. I molt. Bé, el que volia dir: Paul Lasike és mormó i juga a rugbi en els Harlequins, però fa exactament un any la seva carrera en la Lliga Nacional de Futbol Americà, on jugava, havia anat a fer punyetes perquè els Cardinals d’Arizona el van acomiadar.

La història d’aquesta mola, dura com el ciment, és peculiar. Paul Lasike va néixer el 17 de juny de 1990 a Nova Zelanda en una família mormona i va ser becat per la Brigham Young University. Quan va aterrar a Arizona mai havia vist un partit de futbol americà. A casa seva no hi havia tele, així que per a ell aquest esport era absolutament desconegut. A Nova Zelanda havia vist jugar a rugbi de petit, però als 18 anys, en arribar als Estats Units, ni idea del futbol americà. Però era ràpid, llest, fort i placava bé. Li va costar un mes entrar a l’equip. Bé, en dos equips: en el de l’atac i en el de defensa. La bèstia podia jugar on volgués i el van becar com a davanter i defensa.

“No va haver-hi gaire temps per a un copet a l’esquena, la veritat. Al cap d’una setmana ja érem a la carretera”, recorda. “Cada equip té entre 40 i 60 jugades per memoritzar. I jo jugava en atac i en defensa.” A més, com a mormó, no va abandonar la fe. Anava porta per porta transmetent la seva religió. Joc i espiritualitat. De fet, la primera vegada que va aparèixer al camp de la Universitat no havia vist ni un partit perquè als mormons se’ls prohibeix veure la tele, així que… “havia vist trossos de partits en els shoping center”, diu. “La primera vegada que vaig veure un partit complet va ser vestit amb els colors de la BYU assegut a la banda contra l’estat de Washington i hi havia 65.000 espectadors”. Va fer un touchdown.

Portent, amb la Brigham Young University va aconseguir una beca, i el 2012, Bronco Mendenhall, l’entrenador de l’equip nacional dels Estats Units, el va provar amb la selecció de rugbi a 15. La va passar a la primera. També va seguir jugant a futbol americà, i el 2015 va ser cridat a l’All Stars universitari després de completar 79 carreres, 364 iardes i 7 touchdown jugant de defensa. “No m’agradava l’ambient de la NFL, massa competitiu”, ha dit. Al final, el van tallar el maig de l’any passat i es va posar a treballar en la construcció. Res nou. Tota la seva vida havia treballat per a la comunitat. De fet, va fitxar pels Utah per jugar en la Major Rugbi League dels EUA, amb els Warriors en deixar el futbol americà. El seu mentor, Gary Gold, seleccionador dels Estats Units, sap que pels seus 114 quilos i la seva potència, és un líder per als EUA. Va ser clau en la victòria contra Escòcia fa un any, 30-29, i va cridar l’atenció dels clubs europeus. “Té una enorme capacitat per canviar partits”, diu Paul Gustard. I la setmana passada va anotar el seu primer try per als de Londres. Sembla un tractor i vola. Lidera les àguiles americanes que somien estar en el proper mundial. I diu: “El més important perquè el rugbi creixi als EUA és que aconseguim cridar l’atenció de la gent, i Gary Gold sabrà fer-ho. Portem un rècord de victòries de 8-0, i ens ha canviat la mentalitat.” Mormó, bon noi, i bon jugador, té ànima kiwi.