A Saido Berahino li costa ficar-la amb el 9 a l’esquena,

però que ningú dubti de la seva capacitat de moviments a l’alcova. Allà, el 9 de l’Stoke és més precís que Ismael Tragacete caçant perdius. El seu rècord golejador és bastant pobre, però que aixequi la mà qui superi la seva capacitat reproductora. I la seva diversitat a sembrar la seva llavor.

Saido Berahino va néixer a Burundi l’any 1993. El país, un dels més pobres del món, va patir les conseqüències d’una guerra ètnica entre hutus i tutsis que li va costar la vida al pare de Saido el 1997. En braços de la seva mare, va fugir del país en rebre asil polític de la Gran Bretanya. Va arribar a Birmingham amb quatre anys, on va créixer i aviat va despuntar jugant a futbol, que el va ajudar a integrar-se. Als onze anys ja jugava al West Bromwich. Des de la sub-16 a la sub-21 sempre va defensar la samarreta dels tres lleons i Roy Hodgson el va arribar a convocar el 2014 per a l’absoluta. Però la seva carrera es va estancar fins al punt que, com que no havia debutat amb Anglaterra, va poder fer-ho amb l’equip nacional de Burundi, les orenetes. Llavors, ja jugava a l’Stoke City, que havia pagat per ell 15 milions de lliures i ja havia mostrat obertament el seu somni: emular Eto’o, Drogba i Defoe i convertir-se en el millor jugador d’Àfrica.

La veritat és que se li va torçar el camí al gol. Des que va aterrar al Brittania Stadium, va disputar 35 partits i només va fer dos gols. De fet, li va costar estrenar-se. Van passar 913 dies, 40 hores i 26 minuts entre l’última diana amb el West Bromwich, el seu anterior equip, marcada el 27 de febrer de 2016, i el gol que va fer ja vestit de blanc-i-vermell en copa de la lliga contra el Huddersfield, el 28 d’agost. Total, el golejador va necessitar 48 partits per trencar el seu malefici. Els seus excompanys asseguren que aquells dies estava “trist” i “afectat”. “No hi havia manera que fes un gol i ell, que era alegre, ho va passar malament.”

Normal. La mala sort va durar tant que en aquest espai de temps van deixar aquest món sense veure-li celebrar un maleït gol uns quants seguidors de l’Stoke, anònims, i algun o altre mite de l’esport – Johan Cruyff, Carlos Alberto, o Muhammad Ali–, la que va ser primera dama dels Estats Units Nancy Reagan, un home que va revolucionar el món, un tal Fidel Castro, l’actriu Zsa Zsa Gabor, el cantant de Status Quo, Rick Parfitt, i els tres membres de la banda Emerson, Lake and Palmer. Els tres. Ni un va sobreviure a la sequera de Berahino, que va trobar consol a la seva falta de punteria en el camp, d’això no en dubtin.

El fenomen acaba de tenir tres fills en sis setmanes. Pim pam. Fruit de la seva relació amb Stephania Cristophoro, en teoria la seva promesa, va néixer el 30 de maig Costa, el seu primer fill, a l’hospital de dones de Birmingham. Stephi i el 9 de l’Stoke es volien casar però van trencar la seva relació el dia de Sant Valentí d’aquest mateix any, quan ella va descobrir el seu xicot intentant colar a casa seva la model americana Chelsea Lovelace, que dues setmanes després del naixement de Costa va parir Aniya Marie a l’hospital de Walsall. Saido ha reconegut ser el pare d’aquest nadó, que va néixer el 17 de juliol.

El hat-trick de nens el completa el part d’una infermera de 28 anys, amiga de la infància de Saido, que dos dies després del naixement d’Aniya Marie va parir a Birmingham una altra nena. Sí, dos dies després. O sigui que el noi que necessita 913 dies per fer dos gols, en té prou amb sis setmanes per tenir tres fills.

Els seus companys ja aposten sobre com celebrarà el proper gol. Amb raó.