A l’estiu va haver-hi molt soroll que arribava de Zagreb. S’hi gestava un projecte ambiciós, que pretenia traslladar tot l’èxit local del Cedevita –encadena cinc lligues i cinc copes croates– a l’àmbit continental. I, en aquest sentit, les mires eren treure el cap en l’Eurolliga, a partir del títol de Lliga Adriàtica. Un títol, tot sigui dit, que l’entitat mai ha pogut guanyar. Es va refer la plantilla de dalt a baix amb dotze incorporacions i es va triar Sito Alonso per encapçalar el projecte, fent-li confiança amb un 2+1 de contracte.

Això era a l’estiu, i tot eren rialles i bons auguris. Ara, quan ni tan sols s’han consumit dos mesos de competició, tot ha canviat i a tots els nivells. Emil Tedeschi va assumir la presidència; Veljko Mrsic, la direcció esportiva –va substituir Matej Mamic– i va optar per fer pujar Slaven Rimac del filial per dirigir el primer equip. I junt amb això, elements com ara Pablo Aguilar (ara al Reggio Emilia italià) i Magette han decidit marxar, farts d’impagaments que casualment els jugadors croats no pateixen. Sigui com sigui, el que queda realment tocat de tot aquest desgavell és Sito Alonso. El preparador acumula dues destitucions en menys d’un any –al Barça el van fer fora al febrer– i va deixar el Cedevita molt mal posicionat en la Lliga Adriàtica (1-3), sense destil·lar pòsit col·lectiu i havent perdut partits que fan mal contra el Mega Bemax o el Cibona, en el derbi. Ja està sent ofert per l’ACB, però tot plegat fa que no se’l vegi amb els ulls d’abans. Segur.