L’11 de novembre de 1918 va acabar la Primera Guerra Mundial després de quatre sagnants anys de batalles que van deixar gairebé 30 milions de morts per Europa i el nord d’Àfrica. 17.000 neozelandesos van creuar el món per defensar la llibertat i, de tots ells, 13 van morir com all blacks. El primer, Dave Gallaher, de 34 anys, el seu capità, que va morir l’octubre de 1917 en la batalla de Passchendaele. Mentre va durar la guerra, uns 210.000 irlandesos es van allistar a l’exèrcit britànic i es calcula que en van morir no menys de 35.000 en combat, entre ells nou que alguna vegada van defensar la samarreta del trèvol jugant a rugbi. Basil Maclear, que va jugar 11 partits entre 1905 i 1907, havia estat el mes famós, però segurament la història més trista i més recordada és la de Jasper Thomas Brett, l’únic que va arribar a la guerra en actiu, un prometedor ala nascut l’any 1885 a Dun Laoghaire (el mateix poble de Bob Geldof, per cert), que només es va vestir de verd una vegada. Va ser el 14 de març de 1914 contra Gal·les, a Belfast. Va perdre (11-3). Poc després, va marxar voluntari a la guerra amb The Dublin Pals, el setè batalló de fusellers reals de Dublín, al costat d’altres jugadors de rugbi i membres notables de la societat civil local (banquers, doctors, advocats…) defensors del nacionalisme irlandès. Va lluitar en les batalles de Kustorino, la del Turó de Xocolata, Karakois i, finalment, va ser ferit a Salònica.

Dissabte, abans que els irlandesos guanyessin Nova Zelanda per primera vegada a la història en territori irlandès (12-6), tres jugadors dels All Blacks –Nepo Laulala, Liam Squiare i Sam Whitelock– van visitar el Haunting Soldier a Saint Stephen’s Green, una monumental estàtua feta per l’artista Martin Galbav amb desfets de soles de botes, trossos de pantalons i samarretes i ferros que representa un soldat i al temps honra la memòria dels soldats morts a les trinxeres durant la Primera Guerra Mundial.

Jasper Thomas Brett va ser repatriat el juny de 1916 des de Malta i va quedar ingressat a l’hospital militar de Richmond, fins que va poder tornar a casa, al gener de 1917, amb ferides que el van privar de tornar a jugar a rugbi. Es va suïcidar el 4 de febrer, prop de casa seva.

En el dia d’avui, a Manchester, hi ha un borratxo que quan a Lansdowne Road s’escolta “Shoulder to shoulder” i comença el partit, aixeca la seva pinta negra per l’assaig que en una trinxera grega va somiar una tarda Jasper Thomas Brett; per aquell try que va acabar sota el tren que portava a Bray, al túnel de Dalkey, una plujosa tarda de febrer. I llavors, el borratxo beu en honor de tots aquells que van ser tan valents que van canviar un partit de rugbi per defensar la llibertat.