Opinió

En Zaid es queda

Finalment va rebre la carta que esperava del Ministeri de Justícia. El Consell de Ministres li atorgava, l’últim dia de novembre, la nacionalitat espanyola. Zaid Ait Malek, el protagonista d’aquesta història, veia com s’acabava el calvari que l’ha perseguit els últims mesos. En Zaid es queda. Aquest mateix any li caducava el permís de residència i no complia el mínim de dies exigits de cotització en el seu contracte laboral. “En tinc 120 i en necessito 180”, explicava el corredor. Tot i ser un professional de les curses de muntanya, continuava participant en la campanya de recollida d’olives per no perdre el permís de residència. Ni el seu contracte com a atleta ni els premis que ha aconseguit en les curses serveixen per sumar hores de treball. El 2015 ja havia fet curt en dies cotitzats, i l’amenaça d’expulsió per estada irregular era ben real. Per aquest motiu, les paraules de la nota de premsa difosa pel ministeri li devien semblar música celestial: “Zaid Ait Malek està totalment integrat a Espanya i durant els dotze anys que porta al nostre país ha participant en nombroses competicions nacionals i internacionals, aconseguint dos cops el campionat nacional de curses de muntanya.”

Zaid Ait Malek, de 34 anys i originari del Marroc, prové d’una família de sis germans. El 2006 va creuar l’estret de Gibraltar de forma il·legal amagat als baixos d’un camió, com tants altres joves africans. El seu cosí l’acompanyava en l’aventura incerta, que el va dur fins a Almeria, on Zaid va començar a treballar en els hivernacles de forma irregular. Després es va traslladar a Baena per fer de jornaler en la recollida d’olives. Allà va introduir-se en l’atletisme, que no havia practicat mai. Al seu poble natal, Imilchil, situat a dos mil metres d’altitud, havia jugat a futbol. Va començar a córrer en curses convencionals amb bons resultats, però el 2011 va descobrir les proves de trail. La primera que va disputar, la Subbética Trail, la va guanyar. El 26 de maig de 2013 va ser un dia clau en la seva carrera. Va participar en la Zegama, la marató de muntanya més important del món, i va acabar quart. El vencedor va ser Kilian Jornet. Aquell resultat li va obrir les portes del professionalisme. Va firmar per un dels equips privats més importants, el Buff, el mateix per al qual corre Núria Picas, i es va convertir en un habitual dels primers llocs de les proves més prestigioses. Segon de l’Ultra Pirineu 2015 i 2018, tercer de les World Series 2014, tercer de la Trasgrancanaria 2015... La Federació Espanyola de Muntanya i Escalada (Fedme) va iniciar el 2014 els tràmits per a la seva nacionalització, però la seva tramitació s’ha demorat fins a fer perillar la seva estada en territori espanyol. Davant aquesta amenaça, fa uns mesos es va iniciar una campanya de suport al corredor, que a les xarxes socials rebia l’etiqueta #ZaidSeQueda. Diuen d’ell que és un paio simpatiquíssim. Així ho expressa, per exemple, la corredora i periodista catalana Anna Comet, que acaba d’escriure el llibre Zaid ait Malek, la eterna sonrisa del Trail (Lectio Ediciones). Un somriure que ara pot lluir amb tota la seva esplendor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.