Fa un anys, a Catalunya Ràdio, vam fer una secció amb el Ricard Torquemada titulada “L’amor silenciós”. En Ricard ens descobria qui l’havia enamorat de l’univers esportiu, i aquell amor deixava de ser silenciat per ser compartit amb l’audiència. Ja fa temps que en tinc un, i aquest diumenge es va reafirmar. Ja se sap que els amors s’han de regar i cuidar per mantenir ben viu l’enamorament. Això és el que van fer els germans noruecs Ingebrigtsen, una cèlebre família de campions que van passejar la seva figura esvelta, espigada, nòrdica i elegant pel circuit enfangat i sota una pluja intermitent de l’europeu de cros a Tilburg (Holanda). En Jakob va fer 18 anys aquest estiu. Quan encara en tenia 17 es va coronar en l’europeu de Berlín amb un doblet històric en 1.500 i 5.000 m. A Tilburg va guanyar l’or en categoria sub-20 amb una facilitat i solvència demolidores. Li és igual córrer amb fred o calor, amb fang o a la pista. És una realitat de present cridat a ser una icona de futur. Avançat al temps per la seva edat, les seves exhibicions són un gust estètic i tàctic. El seu germà Filip va guanyar la carrera absoluta. Són com dues gotes d’aigua però es porten set anys. Sense tanta exuberància va flotar sobre el fang per acabar superant dos especialistes com el belga Isaac Kimeli i el turc Aras Kaya, dos europeus amb gens africans. I aquest és el gran repte dels Ingerbrigtsen. Desafiar el poder africà en el mig fons i fons mundial. En el mundial 2019 a Qatar i en els Jocs Olímpics 2020 a Tòquio. Si ho fan, l’amor silenciós ja serà etern.