Opinió

Malaguanyat Wanamaker

Alguns cops, el desig de complir un somni és tan fort que pot ennuvolar la ment i trencar els límits de qualsevol lògica. Quan tothom tenia coll avall –també el mateix Barça Lassa– que Brad Wanamaker vestiria de blaugrana perquè la seva proposta era la millor que el base nord-americà tenia, en qualitat i quantitat, van aparèixer els Celtics. I tot se’n va anar en orris. El contracte era irrisori en comparació amb el que hauria percebut a Barcelona –en l’NBA, cobra només 838.464 dòlars per un any garantit–, però jugar en la millor competició del món era una obsessió des que la temporada 2011/12 va veure’s obligat a emigrar a Europa després de tancar el periple a Pittsburgh (NCAA) i no ser escollit en el draft ni convèncer posteriorment cap franquícia.

S’ha consumit quasi la meitat de la fase regular i dir que Wanamaker està passant de puntetes per l’NBA queda curt. Amb un equip amb lideratges nítids i rols definits –també des de la banqueta–, hi havia poca escletxa per esgarrapar minuts, i ell ho sabia. Fins ara, tan sols ha participat en 12 dels 31 partits dels verds –en total, 88 minuts–, on ha acreditat 2,9 punts i 1,4 assistències en 7,3 minuts. Fins i tot, el mes passat, va ser enviat alguns dies als Maine Red Claws, equip vinculat de la G-League. Encara queda curs, però no hi ha indicis de canvi. Va arriscar anant a Boston i tothom hi ha perdut. Ell i també el Barça, que el volia per acompanyar Pangos, i recol·locar Heurtel a la posició de dos.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)