Dijous, el Barça va fer el ridícul, no cal que com­pli­quem gaire el diagnòstic. Com que par­lem de pro­fes­si­o­nals, deduïm que la des­feta compta amb uns quants res­pon­sa­bles. Tan lamen­ta­ble espec­ta­cle merei­xe­ria res­posta con­tun­dent, però sem­bla que un bon tou del bar­ce­lo­nisme ha deci­dit actuar com si no passés res. Dis­si­mu­len per igno­rar que aquesta no és una sim­ple der­rota, sinó l’expressió de carències que ame­na­cen ambi­ci­ons i aler­tes que hau­rien de mobi­lit­zar. Argu­men­ten, per començar la llista d’astra­ca­na­des, que més val no pre­o­cu­par-se gaire de la copa, títol menor. Si és això, pre­fe­riríem que rebut­ges­sin jugar el tor­neig dedi­cat a una monar­quia refu­sada per la majo­ria del país, a veure si hi ha prou valen­tia. I ho diuen des­men­jats, com si lliga i Cham­pi­ons por­tes­sin camí del sac. Deu ser que ja no tenim ni esma d’exi­gir satis­fac­ci­ons. Cal­dria recla­mar decència a la colla de suplents que cobren una bar­ba­ri­tat per sot­me­tre’ns a tal ver­go­nya i no traure’ns mai de cap atzu­cac. Deu ser que tots ple­gats no s’han ado­nat encara de les obli­ga­ci­ons intrínse­ques a l’escut, con­sis­tents a bus­car sem­pre la victòria i man­te­nir de pas­sada un nivell d’acord amb el pres­tigi i la tra­jectòria del club. Si un gra­pat de res­pec­ta­bles senyors del modest Lle­vant són capaços de ballar-los d’espa­ter­rant manera, pot­ser és que no merei­xen el mili­o­nari sou que els demos­tra incapaços d’assu­mir la seva obli­gació. Ja podeu al·legar que la tesi és popu­lista o demagògica, però la broma de gas­tar-se for­tu­nes inde­cents en fons d’armari, en reser­ves de dis­cu­ti­ble cate­go­ria, en rota­ci­ons que man­tin­guin el nivell dels titu­lars i totes aques­tes baja­na­des tan llar­ga­ment explo­ta­des sem­bla que no ser­veix abso­lu­ta­ment de res. Si tenen un tècnic que no és capaç d’incul­car l’estil de joc i unes quan­tes vir­tuts a aquest suc­ce­dani de carro del peix que falla de tan estre­pi­tosa manera, pot­ser no és algú adi­ent per a la plaça. Qual­se­vol mor­tal amb dos dits de front, que no empre­nyi gaire i expli­qui bons acu­dits als onze titu­lars, té garan­tida la plaça de mis­ter del Barça. Òbvi­a­ment, es neces­sita molt més. I resta força això tan lleig d’asse­nya­lar els pobres nois de la Masia, fent-nos creure que d’on no n’hi ha, no en raja. Val­verde decep. Per això i per altres aspec­tes bàsics que no caben ara i aquí.

La res­pon­sa­bi­li­tat també toca a l’auto­ri­tat, cas d’exis­tir, que hau­ria d’expres­sar al ves­ti­dor el seu majúscul dis­gust per tan trista per­for­mance. Són ja massa anys del mateix serial gas­tat. Tan bon punt se’ls fonen els ploms a les figu­res, tan explo­ta­des com com­pro­me­ses, i ha de sor­tir el ven­tall de pepes a escena, comença la tem­pesta. En aquest Barça només et pots refiar del grup de sem­pre i alguna hon­rosa incor­po­ració. Aquells que arri­ben reben­tats a la recta final per incom­pa­rei­xença de les supo­sa­des for­ces ali­a­des. Avui, és clar, com que tor­na­ran els bons con­tra l’Eibar, s’asse­re­na­ran les aigües i gira­rem full per afron­tar un dilema estúpid: s’ha de posar l’arti­lle­ria o dei­xar que sigui la pèssima segona uni­tat qui tre­gui les cas­ta­nyes del foc en l’eli­mi­natòria? Que juguin els bons i prou. Ara bé, enlloc s’han alçat veus que recla­min posar fi a l’etern desori dels suplents. Sem­bla que siguin un cos aliè al Barça, una nosa. Aquí, tot­hom hau­ria de fer la seva quota de feina, del pri­mer a l’últim. I és evi­dent que no.