A propòsit de Renfroe

Passés el que passés ahir, la pri­mera volta del Baxi Man­resa només es pot con­si­de­rar magnífica. Si l’equip no cau en el que resta de curs, i res fa pen­sar-ho, té la per­manència al sarró –acre­dita 9-8 i en l’última dècada mai han fet falta més de 12 tri­omfs– i, amb nou par­tits a casa i havent rebut ja tots els pei­xos gros­sos lle­vat del València, és per­fec­ta­ment lícit somiar en gran, en el play-off.

Joan Peñarroya n’és un dels prin­ci­pals res­pon­sa­bles –ha dotat l’equip de com­pe­ti­ti­vi­tat i substància–, però no l’únic. Des dels des­pat­xos també s’ha sabut tro­bar la manera de pro­por­ci­o­nar-li una bona matèria pri­mera. Pot sem­blar para­do­xal ara, poques set­ma­nes després que el club hagués de dei­xar mar­xar Doell­man i, sobre­tot, Ren­froe, líder a la pista amb una incidència capi­tal en alguns dels tri­omfs asso­lits. Però no ho és. Román Montañez tenia un pla i era el de man­te­nir el bloc de l’ascens a LEB Or i apun­ta­lar-lo amb peces amb recor­re­gut en l’elit. Lògica­ment, amb el pres­su­post del club man­resà, era impen­sa­ble pen­sar en noms com ara Ren­froe, Tool­son, Doell­man o Lalanne (tots d’una mateixa agència de repre­sen­tació) sense accep­tar un tall amb buy-out si els arribés alguna oferta d’equip que jugui com­pe­tició euro­pea. Que això ha gene­rat mol­tes inter­ferències –can­vis i fit­xat­ges a con­tra­re­llotge en el dar­rer mes– és evi­dent, però l’aposta glo­bal­ment ha estat posi­tiva. Només cal veure on és l’equip ara i com ha vibrat la ciu­tat amb la idea de poder jugar la copa.