Hi ha coses que la vida et descobreix als bars. Amics, per exemple. I els amics et descobreixen esports. El shinty me’l va fer descobrir Jordi Solà, àlies el Hippy, director de l’INEF de Barcelona, l’última vegada que vaig visitar el seu despatx a Montjuïc. Rugbyman, mite, referent vital, em va aclarir que això que juguen en alguns capítols de la sèrie Outlander i que jo pensava que era un recurs és un esport vigent, és a dir, escocesos pegant-se per una bola amb un pal.

I fa poc vaig llegir que havia mort un àrbitre. Així que vaig quadrar coses. Encara que la veritat és que m’ha costat saber de què va el tema. Fins aquí, us explico el que sé.

El shinty és un esport ancestral. Escòcia en estat pur. No dic res més. L’objectiu del joc és inserir la pilota en unes porteries o hails que s’aixequen als extrems d’un terreny d’unes dimensions semblants a les d’un camp de futbol. Tradicionalment el camp ha de ser d’herba, encara que, segons el que he pogut saber, el 2009 es va acceptar la gespa artificial, fet que va generar no pocs detractors: “S’hi pot jugar sense fang?”, van preguntar els puristes. Doncs sí.

La porteria té l’ample d’una porteria d’handbol, però gairebé és el doble d’alta. Hi ha porteria, però el porter és com una cosa inútil, no porta cap protecció, com si no hi fos i es juga la vida, així que no atura una rematada.

Un partit es divideix en dues meitats de 45 minuts. L’equip consta de dotze jugadors, inclòs un porter, mes cinc de suplents. L’objectiu, és clar, és marcar un gol en una porteria tipus handbol una mica alta. Es recomana l’ús de casc. Hi ha àrbitre principal, de línia, i de gol, i el partit comença llançant la pilota a l’aire i es barallen a cops de pal per la bola. Guanya el que més gols marca, és clar. Hi ha servei de banda, que s’executa com una batuda, córner, llançant des de terra, i si les faltes es produeixen a dins de l’àrea, una ratlla corba a nou metres, es llança penal. Es juga amb el caman o estic, un pal corb d’uns 105 cm de longitud. Com el de Hurley però amb forma: no és pla, sinó triangular; per la qual cosa quan et colpeja el cos, i et colpeja constantment, fa mal. Fa un mal que t’hi cagues, imagino. Tradicionalment és de freixe o de noguera, i no pot tenir cap reforç metàl·lic. El nom prové de la seva forma: en escocès cam significa corb o tort. A diferència del d’hoquei que coneixem, el típic de polo, és corb i és molt gruixut. La pilota és dura, semblant a una pilota de beisbol americà.

Originalment el partit era una baralla que acabava a cops de puny o a pals (recordem que són escocesos). Les regles adverteixen de la negació a colpejar el rival i immobilitzar-lo, però tot i ser estrictes –està prohibit insultar, fins i tot maleir els teus propis errors, i hi ha targetes grogues i vermelles– són una mica laxes: de veritat, es foten uns cops de pal que flipes. Això sí, no s’hi val tocar la pilota amb el cap ni balancejar el pal de manera amenaçadora. Però un jugador pot aturar la pilota amb el caman i el pit, amb un peu a terra o tots dos peus junts; ell mateix: rebrà fort. Ah, no pot portar-lo amb la mà mentre corre. Les normes del joc les dicta la Camanachd, una associació que va néixer el 10 d’octubre de 1893, en una reunió celebrada al Victoria Hall, Kingussie.

Les persones involucrades en el shinty van veure que l’esport estava creixent, i hi havia una necessitat d’estructurar-se, perquè el 1893 hi havia 33 clubs reconeguts i s’usaven diferents regles a diferents parts del país. Ara, 124 anys després que es dictessin les lleis, es juga un campionat unificat, del qual tampoc se sap gaire, o almenys m’ha costat trobar-ne informació. Això sí, vaig llegir que la setmana passada va morir Billy Nimmo, secretari / tresorer de la CRA durant més de deu anys, un paper en què va ser hàbilment assistit per la seva esposa Isabel.

Que el shinty el guardi.

Al bar cada dia hi aprenc més. I del Hippy ni t’ho explico.