La gran vergonya

“No em fan mal els actes de la mala gent, sinó la indi­ferència de la gent bona davant les injustícies’ va reci­tar Mar­tin Lut­her King, un dels acti­vis­tes més reco­ne­guts davant la dis­cri­mi­nació racial als Estats Units. Som a l’any 2020 i la qüestió racial encara és un cavall de bata­lla a la soci­e­tat on vivim. Al món del fut­bol, on tot es mag­ni­fica de manera expo­nen­cial, seguim pre­sen­ci­ant situ­a­ci­ons ver­go­nyo­ses de les quals no s’extre­uen mesu­res con­tun­dents. Dins d’un estadi, sem­bla que tot s’hi val. Com si la gra­de­ria fos un gran con­te­ni­dor de resi­dus on poder abo­car tot tipus de dei­xa­lla en forma de mals com­por­ta­ments. Hi ha acti­tuds inac­cep­ta­bles en qual­se­vol ambi­ent públic que als camps de fut­bol es veuen com a nor­mals. A ningú se li ocorre insul­tar el pei­xa­ter si la gamba no és fresca, però sí que es poden dir coses molt greus a un àrbi­tre si es creu que s’ha equi­vo­cat en una decisió. No es poden entrar objec­tes con­tun­dents als esta­dis de fut­bol, però la mala edu­cació i el racisme hi tenen les por­tes ober­tes de bat a bat.

Tots tenim al cap aquells mal­sons que vivia Wil­fred, por­ter del Rayo Valle­cano als anys noranta, rebent insults into­le­ra­bles des de les gra­de­ries. També Car­los Kameni, un altre por­ter que va haver de girar-se con­tra alguns afi­ci­o­nats que li esta­ven llençant insults racis­tes. El clímax d’aquesta situ­ació es va viure a La Roma­reda l’any 2006. Can­sat de sen­tir les baja­na­des d’un sec­tor del públic, va amenaçar d’aban­do­nar el camp, però no li ho van per­me­tre. Com­panys, rivals i àrbi­tre van per­su­a­dir el came­runès perquè no marxés de la gespa. Una gran opor­tu­ni­tat de canvi es va per­dre aquell dia, ja que un xoc com el que hau­ria supo­sat que una estre­lla mun­dial aban­donés el camp hau­ria obli­gat tots els esta­ments a pren­dre grans deci­si­ons. Però no va ser així. En els últims temps, estan pro­li­fe­rant dis­cur­sos d’extrema dreta arreu d’Europa amb una rela­tiva accep­tació. Fa uns mesos, el bra­si­ler Tai­son, fart dels insults racis­tes d’un sec­tor de l’afició del Dinamo de Kíev, va llançar una pilo­tada a la gra­de­ria. La tem­po­rada pas­sada, a Verona, Moïse Kean va cele­brar un gol enca­rant-se amb els racis­tes i Bonucci, el seu capità a la Juven­tus, va decla­rar públi­ca­ment que no s’havia de pro­vo­car l’afició rival, en un gest nefast de manca de lide­ratge. L’àrbi­tre el va cas­ti­gar amb tar­geta groga.

Hem vist Willi­ams fa poc a Cor­nellà-el Prat rebre insults d’una mino­ritària part de la gra­de­ria que embru­tava així el gran com­por­ta­ment de la resta de 27.000 espec­ta­dors. El cap de set­mana pas­sat la cosa va anar més enllà a Por­tu­gal. El davan­ter del Porto Moussa Marega va mar­car el gol de l’1-2 al camp del Vitória. Va cele­brar-lo donant-se cops al braç, rei­vin­di­cant el color negre de la seva pell, que estava essent objecte d’insults con­ti­nu­ats. La cosa va anar a més i, fins i tot, alguns afi­ci­o­nats locals varen llençar seients sobre Marega. Ales­ho­res, el davan­ter malià va fer quel­com sor­pre­nent. Va deci­dir mar­xar del camp sense escol­tar ningú. Com­panys, rivals i àrbi­tre el van voler atu­rar, però Marega es va man­te­nir ferm en la seva con­vicció. Va rebre tar­geta groga per rebel·lar-se davant una situ­ació humi­li­ant. A Ser­gio Con­ceiçao només li va que­dar l’opció de fer una subs­ti­tució, perquè Marega ja havia mar­xat a les dut­xes en un gest de dig­ni­tat magnífic. Hi ha múlti­ples cam­pa­nyes de la FIFA i la UEFA con­tra el racisme, però les mesu­res reals per atu­rar-lo no arri­ben. Una gran ver­go­nya.