Volíem fer un diari d’esports diferent, trencar dinàmiques, demostrar que es podia normalitzar escriure d’esports en català, però el més important no era que aquell nou diari que va sortir per primera vegada avui fa vint anys estigués escrit en català, sinó que hi estava pensat, en català. Era, i és, un diari que tenia referents de país, entès el país en el sentit més ampli. Que parlava de futbol, del Barça i de l’Espanyol sí, però també dels altres equips catalans. Volíem un diari que donés una gran importància a esports que fins llavors no trobaven el seu lloc a les planes dels esportius fora d’èxits molt puntuals. Teníem l’opinió com un dels puntals d’aquella aventura que s’iniciava i els grans noms del periodisme esportiu d’aquest país hi han escrit. I amb els anys, la paritat, la valentia d’apostar per l’esport femení, a portada, abans que ningú. La portada escollida representava també un gran canvi en el món esportiu, un trencament amb el passat i la voluntat d’encarar amb noves eines el futur. Vaig tenir l’honor de ser el primer director durant dos anys encapçalant un equip jove, molt lligat a El Punt, la casa mare. Vaig tornar-hi el 2011 quan la propietat va esdevenir cooperativa. I hi soc i hi seré sempre, perquè malgrat les dificultats l’equip actual prepara un futur que no només passa pel paper. Som un diari de país, que té clar quin és el seu país i la seva llengua.

* Jordi Grau va dirigir El 9 els anys 2002 i 2003.