Soc més del Barça que del Girona, però avui és diferent
No tinc l’ànima partida del tot, la identitat ve de bressol i és realment complicada manipular-la durant la darrera etapa psicològica d’edat fèrtil. No tinc cap dilema: Soc del Barça i el Girona és el club de la meva ciutat, la meva pertinença amb orgull radical, per tant, m’enclaustro a espais inhòspits els darrers minuts de partits antològics del Barça, i visc amb passió tot allò que passi al Girona. De totes maneres, no enganyaré ningú, no anava a Montilivi quan eren quatre gats i si seguia el Girona era més pel component freak dels seus presidents que no pas per un interès real de la trajectòria de l’entitat: les samarretes a casa meva sempre han estat del Barça, i vaig patir molt més Anfield que el descens del Girona. No és comparable ni de lluny.
Per això quan s’han enfrontat sempre he volgut que guanyés el Barça perquè no pots negar qui ets. La pilota es comença a moure i l’impuls no és controlable. Però avui és diferent, per primera vegada és diferent. Ho patiré i més després de l’empat del Madrid perquè com a bon culer sempre veig l’opció de fer sang després d’una caiguda d’aquells dels quals ja he escrit el nom. Avui la felicitat anirà compartida: primer perquè no negaré mai satisfacció estètica davant d’una victòria del Barça, però mai hauria dit que també tindré felicitat si el Girona guanya al nostre camp de lloguer. Per què? El gust d’un projecte de ciutat amb mirada cap a Europa (ara sí que Europa ens mira), d’una manera de fer extrapolable a tots els àmbits de la nostra vida, d’un exemple del treball ben fet basat en un projecte de qui sap on vol arribar, en definitiva, l’orgull de qui ha creat una identitat allunyada dels centralismes que ens volen com a secundaris de luxe: soc del Barça fins al final, però també soc molt gironí de soca-rel i quan veig l’èxit a casa, m’entra un no sé què difícil d’explicar.
Això sí, només una darrera cosa, no fem de catalans idiotes i no empatem, que el Madrid ha punxat i s’ha d’aprofitar, perquè seria molt típic de les nostres contrades acabar amb un empat on no perd ningú però guanya el Madrid.