De tu a tu, sense factors externs
Arribats fins aquí, a la jornada 24 del campionat de lliga de primera, ara no val la pena trair-se. Ni a l’estil ni a la filosofia, ni a tot allò que ha portat fins a les posicions preferencials de la classificació el Girona. Un equip que enamora, que cada vegada sorprèn menys gràcies als arguments futbolístics i que s’ha convertit en una amenaça seriosa per al Madrid, el Barça, la FEF i LaLiga. Només cal veure els mecanismes que s’han engegat darrerament per minvar els de Míchel, que han passat a molestar i a posar en risc interessos econòmics d’uns i altres. La pela és la pela, diuen. El Girona visita el Santiago Bernabéu amb baixes sensibles en defensa –no hi seran David López, lesionat, ni Blind, sancionat, no pel comitè sinó per Gil Manzano– i també al mig del camp –Yangel s’ho perdrà per sanció–, les autèntiques sales de màquines de l’equip per la importància de la sortida de pilota des de la primera línia i per l’equilibri que s’ha de donar al mig del camp per efectuar una pressió efectiva. La sensació, però, que tindrà el Girona serà de tenir poc a perdre i molt a guanyar, i això, per a un equip com el gironí, és el millor que pot passar per jugar desinhibit i amb aquella confiança de poder superar a qualsevol. Quinze jornades sense conèixer la derrota avalen la feina d’una plantilla que espera que, com a mínim, no els esborri de la lluita pel títol cap factor extern. Si ha de ser per futbol, enguany només el Madrid ha demostrat estar al nivell de resultats, no pas de joc.