‘Keep calm and Micheleta’
Aquest és un missatge de tranquil·litat cap a l’afició del Girona. No hi ha d’haver ni un dubte cap a l’equip, no s’ha de perdre cap segon en lamentacions i sí a valorar el que s’ha fet i aconseguit per arribar fins aquí. 56 punts en 25 jornades, només tres derrotes, sí; dues de consecutives, i què? Segona posició a la taula i un joc envejat per la majoria dels rivals que ha traspassat fronteres. I ara què? Falta el colofó. El tram més important del curs on s’ha de fer el pas endavant més important que mai hagi pogut imaginar l’aficionat blanc-i-vermell. Allò que fan els joves quan juguen als videojocs agafant el seu Girona i el dirigeixen fins a la glòria. Fins a sentir un himne de la Champions League que a la majoria ens posa encara ara la pell de gallina. El repte és majúscul, ja que les cames pesaran més que en la primera volta, les idees i el cap no estaran tan alliberats i els rivals, de la part baixa o des d’on estiguin a la taula, ens coneixeran més i s’estaran jugant les garrofes per no veure perillar el seu futur. Però no hi ha d’haver ni un dubte. Si l’equip manté mínimament el nivell de joc que ens ha deixat bocabadats fins ara, el nou objectiu de lluitar per la Champions plantejat per Míchel just després de perdre contra l’Athletic –quin mestre de la psicologia a l’hora d’esperonar club, afició i jugadors– és factible. El marge actual amb el cinquè, precisament els de Bilbao, és de set punts, i el Girona farà bé de fiar-ho tot, o gairebé tot, a Montilivi, on jugarà set dels últims tretze partits.