Estic convençut que els socis del Barça estan bastant confusos amb la gestió econòmica del club, i encara sort que l'equip de Guardiola continua meravellant, perquè, si no, tindríem muntat un sidral de dimensions considerables. Ja no saps si creure't la versió de la junta de Sandro Rosell o la de Joan Laporta. Els primers asseguren que el club està gairebé en ruïna tècnica i que sort que van arribar ells, mentre que els altres defensen aferrissadament la seva gestió i critiquen durament els seus antecessors. Cap dels dos bàndols no són angelets ni dimoniets. Tots han fet coses bones i dolentes, però crec que, pel bé del Barça, aquests retrets haurien de desaparèixer. Entenc que els rosellistes vulguin denunciar una situació que consideren anòmala i que els laportistes vulguin contrarestar els atacs a la seva línia de flotació. Però, repeteixo, la institució està per damunt de tot i les dues parts haurien d'empassar-se el seu orgull i enterrar la destral de guerra.

La imatge que tothom vol veure és la del Gamper, la que acompanya aquest article. El president i l'expresident parlant amistosament i sense estirabots. La cordialitat hauria de ser protagonista. Que cadascú es dediqui a les seves noves funcions. Rosell, a governar el Barça sense intentar mirar gaire el passat i Laporta, a intentar entrar al Parlament amb la seva nova formació política, Solidaritat Catalana per la Independència. Dues feines per si mateixes prou complicades i que mereixen una atenció completa al cent per cent.

Aquest debat sobre l'antagonisme, el bé i el mal, també es podria traslladar al catalanisme de Rosell. És obvi que no comparteix els mateixos idearis independentistes que Laporta, ni tampoc fa proclames polítiques des de l'altaveu que li dóna la llotja del Camp Nou. És un altre tipus de catalanisme. Ni millor ni pitjor. Això sí, hauria estat desitjable que en l'últim congrés de penyes blaugrana Rosell hagués fet servir el català en lloc del castellà per dirigir-se als socis. Ho va justificar per una qüestió de respecte. De la mateixa manera, tampoc no hagués estat malament que hagués anat a la històrica manifestació sobiranista del 10 de juliol de Barcelona. En aquell cas, es va escudar en el fet que feia temps que havia tancat un viatge per anar a veure el mundial de Sud-àfrica. Però no per això se l'ha de convertir en un dimoni i a Laporta en un àngel celestial.