Només el just és feliç
Aristòtil definia la justícia com la igualtat proporcional: donar a cadascú el que és seu, el que li correspon. Diu que el que li correspon a cada ciutadà ha d'estar en proporció amb la seva contribució a la societat, les seves necessitats i els seus mèrits personals. Tinc clar que Alfredo Flórez, el jutge únic del comitè de competició de la Federació Espanyola de Futbol, no ha tingut en compte el pensament aristotèlic per decidir quina sanció havia d'imposar a Mourinho i Tito Vilanova. I segurament no fa falta tot i que Flórez argumenta els dos partits de sanció a Mourinho “per raons de pura hermenèutica”. L'hermenèutica es basa a interpretar, declarar, anunciar, esclarir i, per acabar, traduir. Significa que alguna cosa es torna comprensible. He repassat un grapat de teories sobre la justícia i sóc incapaç de trobar comprensible la decisió del senyor Flórez. La justícia és ètica, equitat i honestedat, hauria de fomentar l'harmonia social. I en la sanció de dos partits a Mourinho i un a Tito Vilanova no hi ha ni ètica, ni equitat ni honestedat. És just tot el contrari. En la societat actual, l'esport es pot considerar un dels principals vehicles de cohesió i de difusió de valors positius (treball en equip, superació personal, esforç, vida saludable, respecte pel rival). Aquesta sanció fa mal al futbol perquè desvirtua la seva essència, l'allunya de la seva funció social. “La inexistència de lesió o la falta d'una prova concloent en l'ànim de ferir per part del senyor Mourinho” ha actuat d'atenuant. No hi entenc, de dret, i segurament aquesta argumentació seria vàlida per casos de la vida ordinària. No sé si l'esport s'ha de regir pels mateixos criteris perquè, si no, amb quina autoritat els educadors esportius podran transmetre els valors que haurien de ser sagrats en tota pràctica esportiva? Senyor Flórez, l'ha vessat. Tampoc el vull demonitzar, però no ha estat just. Ja ho deia Plató: “Només el just és feliç i dissortat l'injust.”