Futbol Club Qatar
El Barça és el club del món que ingressa més diners per lluir publicitat a la samarreta. L'acord amb la Fundació Qatar aporta al club uns 30 milions d'euros per temporada durant els pròxims cinc anys i situa el Barça al capdavant del rànquing mundial per la venda publicitària de l'uniforme blaugrana. La junta de Sandro Rosell ens ha venut l'operació com una gran vàlvula d'oxigen, necessària per la difícil situació econòmica de l'entitat i que permet al club mantenir el llistó de l'excel·lència esportiva i sanejar el deute que s'arrossega de juntes anteriors. A més, tothom sap que Florentino Pérez, president del Madrid, encara treu fum per veure com el seu principal competidor es quedava tot el pastís dels petrodòlars de Qatar i li refregava per la cara un acord multimilionari. A banda de consideracions polítiques sobre la monarquia absolutista de Qatar (aquí cadascú en té la seva opinió), l'acord va ser ratificat per l'assemblea de compromissaris i, per tant, rés a dir. Però tinc la percepció que la dependència de l'acord amb la Fundació Qatar té alguns matisos poc clars. L'acord de patrocini és per portar publicitat a la samarreta o per envair, també, molts dels espais públics del Barça? Veure publicitat de la Fundació Qatar als camps d'entrenament de la ciutat esportiva, a les rodes de premsa dels jugadors i l'entrenador, a l'anella publicitària de la segona graderia del Camp Nou, enganxada just abans de la sortida dels jugadors al túnel de vestidors de l'estadi (el nostre This is Anfield) forma part també del patrocini de la samarreta? El preu de l'operació llavors és tant bo com ens han explicat? Que Sandro Rosell gairebé no parli per als mitjans de casa nostra i se sotmeti a una entrevista peculiar al canal esportiu Al Jazzera és comprensible? Posar publicitat a la samarreta i treure'n un bon preu és una cosa. Però mostrar símptomes d'excessiva dependència i acatament n'és una altra de ben diferent i inquietant.