El Comitè Olímpic Espanyol (COE) va anunciar dilluns que tots els components de l'equip espanyol que aniran als Jocs de Londres hauran de passar dos controls antidopatge, un per sorpresa, que farà l'Agència Espanyola Antidopatge (AEA), abans dels Jocs de Londres. El cap de missió de l'equip, Gaietà Cornet, va assenyalar que el control sorpresa es farà tan a prop com sigui possible de l'inici dels Jocs, però a temps perquè el resultat es conegui abans que l'expedició espanyola marxi cap a Londres.

Quan vaig llegir la nota que va enviar l'agència EFE, em va venir a la memòria un article que es va publicar al diari El País la tardor del 1989, just després de la caiguda del Mur de Berlín. Vaig buscar l'article, el vaig trobar i vaig decidir fer un exercici comparatiu sobre la decisió presa pels responsables de l'esport de la República Democràtica Alemanya el 1989 i la del COE el 2012. No és la meva intenció comparar els mètodes de dopatge sistemàtic de la RDA, que la tardor del 1989 es començaven a conèixer, amb l'esport espanyol. El que sí que cal fer és deixar clar com dues decisions que tenen el mateix objectiu es veuen des de punts de vista oposats.

El 16 de desembre del 1989, el diari El País titulava així una informació del seu enviat especial a Berlín Est, Juan José Fernández: “La RDA va controlar els seus atletes per impedir que donessin positiu a l'estranger.” En el text, l'excampiona olímpica de llançament de disc el 1976, Evelyn Jahl, confirmava que es feien aquests controls des de feia més de deu anys. Fernández escrivia: “Les autoritats no volien, per cap concepte, que el prestigi esportiu de la RDA quedés tacat pel descobriment d'algun cas de dopatge.” Els alemanys comunistes, doncs, feien trampes dues vegades. Primer, dopaven els atletes i, després, vigilaven que no en quedessin proves. Si hi havia algun error de planificació, l'afectat no anava a competir i llestos. Amb aquest mètode, només hi va haver tres esportistes positius en tota la història de la RDA.

Tot el que era lleig, brut i dolent ara és bo. Ara el COE fa mans i mànigues per detectar si hi algun trampós en l'equip que ha d'enviar als Jocs, i si hi és, fer-lo desaparèixer de l'equip amb la millor excusa possible, com una lesió, per exemple. I si no se sap la veritat, millor. Un positiu es pot arribar a acceptar, però mai en els Jocs Olímpics. No es pot consentir que el prestigi de l'esport espanyol quedi tacat. Els sona? Fa quatre anys, la ciclista Maribel Moreno va ser enxampada en un control fet pel COI tot just arribar a Pequín i a les autoritats esportives, i no esportives, espanyoles, els va caure la cara de vergonya. Segur que es van penedir de no haver aplicat ja llavors, que segur que el coneixien, el mètode de la RDA. Al final, és la vella idea que la roba bruta es renta a casa. Ara ho fan amb vista a Londres.

I una cosa final, si s'anuncia que es faran controls per sorpresa, deixen de ser una sorpresa.