Fa unes setmanes vaig trobar en una de les parades del llibre de vell del Mercat de Sant Antoni de Barcelona el llibre que avui ens ocupa. No és que el busqués, perquè no tenia ni idea que existís, tot i que el seu autor és un dels personatges més famosos del món del futbol: Johan Cruyff. Es tracta de la crònica que el líder de la taronja mecànica holandesa va fer de la seva participació en el mundial de futbol del 1974 que Holanda va perdre contra la República Federal Alemanya.

En les 192 planes d'aquesta obra no trobarem pas els secrets del futbol amb què Cruyff va meravellar amb l'Ajax a l'inici dels anys 70 o amb el Barça en la gloriosa lliga 73/74, ni després com a tècnic amb el dream team. El que sí que hi trobem és un Cruyff que té clar el que sap fer i el que no sap fer. Cruyff fa afirmacions contundents, especialment dues: que no tornarà a escriure mai més cap llibre i que no participarà mai més en un mundial. La primera afirmació no la va complir, la segona, sí.

La part que m'ha atret més l'atenció és el pròleg, que titula: “Escric un llibre per primera i última vegada.” Allà se sincera i fins i tot mostra una humilitat difícil de trobar històricament en el personatge: “Entre les innumerables coses que no sé fer, o que faig malament, escriure n'és una.” I acaba de manera contundent: “Un llibre que no es podrà repetir.”

Cruyff ens explica el procés que va portar Holanda a meravellar el món tot i la derrota final. de l'inici amb una llarga concentració que compara amb el fet d'estar en un camp de presoners: “La primera veritat que proclamo és que no hi havia a Holanda una selecció digna d'aquest nom”, fins a la derrota en la final de Munic: “Penso que no van guanyar ells. Penso que vam perdre nosaltres. La diferència entre Alemanya Federal i nosaltres és que no hem tingut la capriciosa ajuda de la sort.”