La compareixença del president de la UFEC al costat dels presidents de les federacions catalanes és una decepció. No cal ni analitzar el contingut de les seves propostes, que segurament servirien per amortir l'impacte de l'escanyament a què el govern espanyol sotmet la Generalitat, i que no cessarà fins que –Déu no ho vulgui– Artur Mas claudiqui i renunciï de manera pública i solemne a fer el referèndum al qual ha condicionat el seu futur polític.

La majoria d'intervencions d'ahir a la UFEC són decebedores perquè, com ja em temia ara fa set dies, són de mirada curta. Són propostes de gestió de la misèria que no ataquen el problema d'arrel. Probablement necessàries, però no suficients. La Generalitat retalla a la meitat –ha de fer-ho per pagar nòmines– les subvencions a les federacions i com que la bilateralitat és aquesta (Generalitat-federacions) ens queixem de qui ens retalla i qui és el veritable causant de les retallades –el govern de l'Estat– queda indemne.

Perquè, com s'explica, si no és per la voluntat d'anorrear Catalunya, que la Federació Catalana d'Atletisme sàpiga que a la de Madrid només li han de retallar un deu per cent la subvenció? Com s'entén que arribin informacions que a Extremadura no s'apliquen rebaixes? Què ho fa que la Federació Espanyola de Rem no pagui per l'ús que ha fet de les instal·lacions de la federació catalana a Banyoles a compte –amb una barra colossal– del fet que la Generalitat s'ha passat del límit de dèficit imposat? I quina justificació té que la llei del mecenatge hagi trobat un mur quan per al mundial de bàsquet del 2014 no hi ha hagut cap problema? I com es justifica l'increment d'inspeccions a federacions i clubs esportius per buscar l'última engruna pagada a qualsevol entrenador?

No ens enganyem, si hi ha més inspectors del CNI a Barcelona, si el ministre Fernández Díaz amenaça els diputats catalans de treure més draps bruts, si es pot alterar un resultat electoral amb mentides escampades pels altaveus del règim, si no paguen ni el que està escrit mentre ens continuen xuclant la sang, no podem esperar que l'esport quedi intacte, al marge de tot. Quan els sindicats lideren les protestes cap a les retallades no podem esperar cap empatia amb el govern de la Generalitat. Però en la UFEC em sembla que el moviment sindical no hi ha posat els peus. I ahir, les federacions van perdre una magnífica oportunitat per enfocar bé la qüestió. Perquè, per molt que mesurés les seves paraules David Moner, el que quedarà, el que arribarà a Madrid, és que les federacions catalanes es revolten contra la Generalitat. I això és justament el que vol el PP. Cada protesta que canalitzem contra la Generalitat és un missatge de divisió que enviem a fora. Hem de ser més imaginatius i, en el cas de l'esport, hem de trobar un mètode de protesta que dolgui més a Madrid. En cas contrari, no perdem el temps. Diguem amén, siguem bons espanyols i deixem-ho córrer.