Un sol movi­ment, un de sol, ha can­viat tota la pers­pec­tiva del futur a curt ter­mini del Barça. Del des­encís per la nega­tiva de Spa­nou­lis i el ner­vi­o­sisme per no tan­car els fit­xat­ges impor­tants –Dor­sey és una peça secundària i no hi havia com­petència ferotge– a dei­xar tot­hom boca­ba­dat per con­cre­tar una ope­ració fas­tu­osa i endur-se una joia. Un cop d'efecte perquè les alter­na­ti­ves que hi havia sobre la taula eren d'una dub­tosa fia­bi­li­tat.

Qui es fixi en la façana veurà que Kos­tas Papa­niko­laou ha acre­di­tat 7,6 punts, 3,9 rebots i 1,1 assistències les dues últi­mes Euro­lli­gues. I que, dels 53 par­tits, tan sols en 14 ha asso­lit doble dígits d'ano­tació. Xifres que no mos­tren la dimensió del seu joc i que, en sec­tors periodístics madri­lenys afins a la casa blanca, han apro­fi­tat per qüesti­o­nar la idoneïtat i, sobre­tot, el preu del fit­xatge. Ho han fet malin­ten­ci­o­na­da­ment, inflant el salari de l'aler grec i menys­te­nint-lo. D'altres, no tan lluny, l'han tit­llat de “pro­mesa”, quan ens tro­bem davant l'aler titu­lar del campió d'Europa i una peça bàsica de la selecció grega. El talent de Kos­tas es dibuixa en aspec­tes com el balanç recu­pe­ra­ci­ons-pèrdues en els dos últims cur­sos en l'Euro­lliga (un bru­tal 38-39), la capa­ci­tat per tapo­nar i rebo­te­jar gràcies als seus 2m04 i la millora pro­gres­siva, any a any, en la fia­bi­li­tat en atac i, sobre­tot el tir exte­rior (52% en tri­ples en el curs pas­sat). No és fàcil tro­bar un ele­ment a punt de fer 23 anys amb el seu grau d'altru­isme i sen­tit col·lec­tiu, i que no li tre­moli el pols a l'hora de la veri­tat. O cal recor­dar el que va fer en la final a qua­tre d'Istan­bul del 2012, amb 21 anys? 8/8 tirs de camp entre la semi­fi­nal –con­tra pre­ci­sa­ment el Barça– i la final, i 18 punts i 22 de valo­ració en el par­tit deci­siu con­tra el CSKA, el seu màxim en la tem­po­rada 2011/12. O en l'última edició de l'Euro­lliga, fir­mant un 10/10 tri­ples en els dos últims par­tits del Top 16, quan hi havia en joc encara l'accés al play-off?

No és Pete Mickeal, ni res­pon exac­ta­ment al seu per­fil, però des del meu punt de vista, no hi pot haver millor incor­po­ració a la posició d'aler alt per donar al que s'exi­geix al Barça i que tant ha tro­bat a fal­tar Xavi Pas­cual quan l'aler nord-ame­ricà no va ser-hi per la malal­tia. I sí, és cert, no ha estat mai en el cinc ideal de l'Euro­lliga com és el cas de Spa­nou­lis, però tam­poc va tenir-hi el seu espai Mickeal i va ser una peça impres­cin­di­ble en tots els èxits recents del club blau­grana. El meu fee­ling és que, a mitjà ter­mini, el que ara sem­bla una ope­ració cara, l'enti­tat l'aca­barà amor­tit­zant perquè el grec té recor­re­gut per créixer encara més i és clar que aca­barà –com Ricky al seu dia– en l'NBA.

Evi­dent­ment, s'ha de veure com que­darà con­fi­gu­rada la plan­ti­lla del Barça, però crec que pen­sant en el col·lec­tiu, a l'equip li feia més falta un juga­dor com Papa­niko­laou que no pas Spa­nou­lis. Que no se m'inter­preti mala­ment, l'MVP de les dues dar­re­res finals a qua­tre hau­ria estat un reforç espec­ta­cu­lar i hau­ria incre­men­tat el poten­cial per gene­rar i pro­duir en atac, sobre­tot quan Navarro no hi fos, pels pro­ble­mes físics o perquè el vul­gues­sin reser­var. Però, a mi, em que­dava el dubte de qui s'aca­ba­ria jugant les pilo­tes impor­tants a l'hora de la veri­tat, en una final a qua­tre o la final de la Lliga Endesa, si V-Span o Navarro. Els dos estan ave­sats a la res­pon­sa­bi­li­tats i aquí hi podia haver una lluita d'egos que, mal ges­ti­o­nada, podria haver gene­rat un con­flicte al ves­ti­dor. Això ja se sap que no pas­sarà amb Papa­niko­laou. Bàsica­ment, perquè els tres últims anys ha sabut estar a l'ombra de Spa­nou­lis, que mono­po­lit­zava la pilota i els sis­te­mes a l'Olym­piacòs. Ell ha fet el seu tre­ball impe­ca­ble­ment bé i, quan se l'ha neces­si­tat, ha estat a punt per fer el tir, recu­pe­rar una pilota o fer una defensa de lli­bre al millor exte­rior rival. Sem­pre pen­sant en plu­ral i mai en el seu full de ser­veis. I això és impa­ga­ble. Ja es veurà.