L'EDITORIAL
Kaká com a (mal) exemple
Mentre el Real Madrid tanca el fitxatge de Bale, Kaká intenta resoldre el seu futur futbolístic fora de l'equip blanc. El brasiler, que quan el Tottemham doni per bona la venda del gal·lès encara serà el jugador pel qual s'ha pagat el cinquè traspàs més important de la història del futbol, és un clar exponent de qui vol i dol. Després de no haver encaixat en els plans de Pellegrini, primer, ni de Mourinho, després, ja ha quedat clar que al mig del camp de l'enèsim projecte de Florentino, ara amb Ancelotti al capdavant, aquest futbolista amb fervents conviccions religioses tampoc hi té lloc. Kaká és un d'aquells jugadors que ha estat víctima d'un bon moment. Sense qüestionar aquí la seva vàlua esportiva, va pactar un contracte amb un Madrid embogit, com sempre, que el club mai rendibilitzarà i al qual ell no vol renunciar. Si tot quedés aquí, res a dir, els acords són per complir-los. Però la qüestió és que ell, d'una banda, ha renunciat sistemàticament a les sortides que li ha buscat el club perquè no ha volgut renunciar a part de la seva fitxa, i de l'altra, s'ha mostrat sempre maltractat pel fet que ningú volgués assumir un caixet que ha quedat desfasat. Qui tot ho vol tot ho perd, però en aquest cas Kaká continua cobrant els seus 10 milions de fitxa.