I si guanya Madrid? Uns Jocs Olímpics a 500 quilòmetres de distància sempre és una bona oportunitat per gaudir de l'espectacle esportiu més impactant a escala mundial. Cada dia no pots veure les grans estrelles de l'esport a dues o tres hores amb tren d'alta velocitat o a una d'avió. Mentre anem fent via, també suposaria el salvavides dels molts esportistes catalans. De fet, alguns ho han plantejat com l'única via de subsistència de les beques i els plans d'inversió en un context global de retallades. Situació d'emergència que denota com és de fràgil l'estructura que sustenta l'esport. I si guanya Madrid? D'entrada, la precandidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern de Barcelona-Pirineus 2022 quedaria tocada i enfonsada. Seria totalment inviable que resultés un èxit. S'hauria de replantejar per més enllà o directament desar-la en un calaix. Un cop més, Madrid-Barcelona són vasos comunicants. De l'èxit o el fracàs d'un en depèn l'èxit o el fracàs de l'altre. També resultaria difícilment digerible l'onada d'espanyolisme i el bombardeig de patriotisme des de la capital de l'Estat. La marca Espanya amb ñ es faria omnipresent i la caspositat i l'orgull ranci tindrien una dosi d'autoestima considerable. A més, si el dèficit en inversions d'infraestructures a casa nostra ja arrossega anys de maltractament, el centralisme tornaria a resultar altament asfixiant des de l'òptica catalana. La golejada seria escandalosa. I si guanya Madrid? Ara que s'han d'establir pactes podríem plantejar una reformulació de la carta olímpica i competir-hi amb les seleccions esportives catalanes. O no. Aquí Samaranch ens va deixar un llegat difícilment modificable. Seria un impuls per accelerar la voluntat de decidir sobre el nostre futur. I si guanya Madrid? Voldrà dir que la seva candidatura haurà estat millor que la d'Istanbul (i segurament ho és) i Tòquio (la premsa internacional la presenta com la favorita). I si guanya Madrid? Una plaça de toros serà la seu del bàsquet.