Els enemics que fan més bons els adversaris són els hiperbòlics, els estrafolaris: els qui presenten una moció de censura sense haver-ne llegit les normes i convoquen una roda de premsa disfressats de fanàtics. El mal que fan és tràgic, perquè converteixen en inevitable el fracàs de qualsevol crítica argumentada. Qui gosarà, a l'assemblea de socis compromissaris d'aquesta tarda, demanar explicacions al president del Barça sobre l'ètica dels seus negocis? Si ja és francament dubtable que els puristes de l'ús de les targetes de la junta anterior s'alcin contra qualsevol desviació que no els grati la butxaca, avui seria gairebé un suïcidi corporatiu plantejar qualsevol debat sobre el valor afegit del Barça.

Gràcies a l'actuació forassenyada d'aquest grapat de socis, la discussió sobre l'ètica de la direcció del club quedarà arraconada i es reforçarà per assentiment majoritari la directriu de la massa social als capdavanters de l'entitat blaugrana en el sentit que tenen carta blanca per fer el que els plagui sempre que no superi el 10% del pressupost anual d'ingressos, com resa la modificació de l'article 20è dels estatuts que aprovaran aquesta tarda.

I és que cal reconèixer que el senyor Rosell treballa coneixent la casa. Consultats alguns socis aquesta mateixa setmana sobre què saben del que aprovaran avui, el resultat il·lustra força. Qualsevol comunicació que hagin pogut rebre, els ha passat desapercebuda. I això que l'ordre del dia de l'assemblea es podia llegir en anuncis a la premsa i que al web del club les modificacions estatutàries s'hi podien trobar ressaltades en lletra vermella d'una manera ben clara. I són modificacions que afavoreixen l'accés a la informació i que obliguen la direcció a posar a l'abast del soci tot el que calgui per poder votar amb coneixement de causa. Tot plegat fa pensar en l'entorn on rauen els problemes del Barça.