Realitat de present, valor de futur?
El futbol africà fa temps que treu el cap en les principals lligues europees. Figures com ara Eto'o, Drogba i Yaya Touré ja tenen en el seu palmarès la lliga de campions, el títol més prestigiós en l'àmbit de clubs. La presència de jugadors africans en equips de primera fila ha passat de ser un fet excepcional a esdevenir un fet normal i comú en el segle XXI. Des de la inauguració de la Masia, el Barça sempre ha tingut una especial cura en el futbol de formació. I els responsables del futbol de base blaugrana ja fa temps que consideren el potencial dels futbolistes africans com un dels valors de futur. Dimarts l'equip juvenil blaugrana es va classificar per a les semifinals de la UEFA Youth League (la Champions juvenil) després de superar l'Arsenal per 4-2. Ho va fer amb gols de Munir, Kaptoum i Adama (2) i amb la presència de cinc jugadors d'origen africà en l'equip inicial i fins a set en els minuts finals. Alguns com ara Adama (d'origen malià), Munir i Moha (marroquins) tenen nacionalitat espanyola perquè hi van néixer o van venir de petits. D'altres, com ara els camerunesos Ondoa (porter que ja ha debutat amb la selecció absoluta del seu país), Enguene, Kaptoum i Ebwelle han arribat a can Barça a través de la fundació Eto'o. Godswill és nigerià. És veritat que l'exuberància física d'aquests jugadors marca diferències en el futbol formatiu. Adama i Dongou ja han tingut minuts amb el primer equip, però l'èxit d'aquesta aposta la sabrem d'aquí a un temps, quan comprovem quin recorregut professional tenen tots aquests adolescents que ara garanteixen èxits i títols. De fet, en l'àmbit de seleccions inferiors, Ghana (2) i el Camerun (3) han guanyat el mundial sub-17 i també Ghana en el mundial sub-20 (2009). El que encara no s'ha produït és l'eclosió en el mundial absolut. Fins ara el topall són els quarts de final de Ghana (2010) i el Camerun (1990). Falta un pas. Que la realitat de present s'acabi confirmant també com un valor de futur.